L’Spar Citylift va interpretar la música que tocava a Fontajau contra el Promete, però no va deixar bones sensacions per afrontar els grans concerts que han d’arribar, dijous contra el Sopron i diumenge vinent a la pista de l’Avenida. Certament, l’allau de partits i viatges fora de casa –set de nou en les dues competicions– fa més difícil que l’harmonia flueixi tal com caldria i que tots els solistes afinin. Això sí, l’esforç de l’orquestra va ser encomiable en les notes més greus, la lluita pel rebot i la defensa.

El partit va començar amb la lectura d’un manifest per demanar la fi de la repressió i l’alliberament dels presos polítics, un missatge que es va poder llegir també en els anuncis publicitaris i que els aficionats van cantar en alguns moments del duel.

El desllorigador del matx va ser, paradoxalment, una desafortunada caiguda de Coulibaly, que va topar amb el parquet, es va marejar i va necessitar assistència mèdica per tornar a la banqueta. Va saltar a la pista Andusic, que en un tres i no res va encadenar bones accions, amb assistències d’Elonu, i la diferència va començar a créixer (11-4). L’equip, més que un domini, va exercir una dictadura a l’espanyola en el control del rebot, sobretot l’ofensiu, i malgrat els errors en els llançaments, sempre van aparèixer les segones oportunitats. L’entrada de Rosó Buch també va tenir un impacte directe en l’atac de l’equip. Gràcies a un triple de la mataronina, l’equip va acabar el primer quart ben endollat (18-6).

Si en el primer quart Andusic s’havia divertit, en el segon, Coulibaly, del tot refeta, va agafar el relleu i amb vuit punts va castigar de manera incessant la cistella visitant. El rebot va continuar sent missió gairebé impossible per al Promete, que després de dues penetracions de Sykes i Araújo es va veure 17 per sota (30-13). Amb tot, llavors va aparèixer Dongue, que definitivament va voler demostrar que mereixia una segona oportunitat a Fontajau. Tota sola, perquè les companyes no buscaven ningú més, va trobar sempre el camí més directe cap a cistella (14 punts) fins al punt de treure de polleguera Èric Surís, que ben segur que havia avisat les seves de la intensitat que gasta la pivot africana.