Joan Car­les Pie (El Mas­nou, 12-6-1966) ens ha dei­xat. L’entre­na­dor no ha pogut superar la malal­tia que se li va detec­tar l’agost del 2017 i que el va obli­gar a dei­xar la pre­tem­po­rada del Cadí la Seu, l’equip que ja havia diri­git les dues tem­po­ra­des ante­ri­ors i amb la plan­ti­lla que ell mateix havia dis­se­nyat i que ja no va poder diri­gir.

Pie ha bata­llat durant dos anys llargs con­tra un càncer. La seva tra­jectòria òria, llarguíssima com a tècnic, va començar a Mataró (1993-95) i va con­ti­nuar al Sant Josep de Bada­lona (1995/96), UE Mataró (1996/97), Uni­ver­si­tari (1998-2000, on va pren­dre con­tacte amb la Lliga Feme­nina), Cadí la Seu (2001-03), Andorra (EBA, 2007-10, amb ascens inclòs a LEB Plata), Barça júnior (2010/11), Arenys (2013/14), Sedis (Copa Cata­lu­nya 2014/15) i d’aquí al Cadí La Seu, on va relle­var Miguel Ángel Ortega quan aquest fa fit­xar per l’Uni Girona.

Al Cadí va pros­se­guir la tra­jectòria de crei­xe­ment que havia ini­ciat l’equip en tem­po­ra­des ante­ri­ors. El va clas­si­fi­car cinquè i vuitè en les dues tem­po­ra­des que el va diri­gir i, tot i que el com­bat amb la malal­tia l’absor­bia, cele­brava també com a pro­pis els èxits del seu Cadí sota la direcció del seu suc­ces­sor, Ber­nat Canut, que ja havia estat el seu aju­dant.

La seva tra­jectòria en l’àmbit dels clubs es va com­pa­gi­nar amb la de selec­ci­o­na­dor català en diver­ses cate­go­ries de for­mació. Per­sona de tracte molt pro­per, no negava mai una opinió, encara que hagués de ser crítica, però la for­mu­lava amb el màxim res­pecte. Va col·labo­rar amb L’Espor­tiu com a ana­lista en diver­sos moments.