Un cercle

Marta Xargay va formar part del primer equip de l’Uni des que el club va aparèixer en les competicions FEB, el 2007 en el segon any de vida de l’entitat a la Lliga Femenina 2 i amb fitxa júnior –aquell curs va ser MVP de l’estatal, la final del qual les gironines perdrien contra el Celta. El darrer dels 77 partits que va jugar a l’Uni en competicions FEB en tres anys (18, 27 i 32) va acabar amb l’ascens a la màxima categoria, a Badajoz el 2009. El curs següent Xargay era en el debut de l’Argon a la Lliga Femenina, a Salamanca. Però amb la samarreta de l’Avenida, amb el qual va jugar sis anys. I si el seu debut va ser contra el seu equip de formació, el darrer , també. El dia de Sant Jordi del 2015 , a Fontajau i amb el que avui és el seu entrenador, Roberto Íñiguez, a la banqueta gironina quan l’Spar Citylift va alçar el seu primer títol de lliga.

“Sé que arribarà el dia que hauré de dir adeu i sí que tinc il·lusió per tornar a casa. Al final, de jugar a la teva ciutat, d’estar al costat de la teva gent, quan fa deu anys que sóc fora, també en tinc ganes, no t’enganyaré”, va dir aquest estiu en una entrevista a aquest diari, sobre la possibilitat de jugar al seu club d’origen en la màxima categoria estatal.

La pista

Marta Xargay ha trepitjat l’antic parquet gironí –el d’ara hi és des d’aquest estiu– més cops, davant el públic. L’Ajuntament de Girona i l’Uni li van fer un homenatge per la plata olímpica aconseguida a Rio el 2016 en la final contra els EUA. Era el mes d’octubre i un cop acabada la seva segona i fins ara darrera temporada a la WNBA –Phoenix Mercury, 24 i 20 partits en l’equip inicial (4,3 i 6 punts per partit) el 2015 i el 2016 –. I no era el primer: el març del 2014 es va reconèixer la seva trajectòria abans de l’homenatge als precursors del bàsquet femení gironí.