El 5 de maig el bàsquet gironí va tornar a fer història a Fontajau. L’Spar Citylift va aixecar la seva segona lliga amb un pavelló lliurat a la causa en superar en el segon partit del play-off el defensor del títol, l’Avenida (73-65). A Salamanca l’equip, que partia com a víctima propícia, ja havia fet saltar la banca (64-70) en un duel que va començar amb un parcial de 2-22 que va deixar les jugadores locals estabornides. L’Spar Citylift havia aconseguit el primer títol de lliga la diada de Sant Jordi del 2015. La lliga de la temporada passada era la segona en nou temporades en la màxima categoria.

El club, presidit per Cayetano Pérez, ja havia fet una clara aposta per fer un salt endavant amb els fitxatges de dues estrelles internacionals, Laia Palau i Shay Murphy, i l’aposta per dues jugadores joves que acabarien marcant diferències, Keisha Hampton i Julia Reisingerova, MVP de la final. Amb tot, no va ser una temporada esportivament fàcil. La internacional Bea Sánchez, una altra de les cares noves, s’havia lesionat i la direcció esportiva va reforçar el joc interior amb Leia Dongue. L’equip, a més, combinava la lliga amb l’Eurocopa, una competició que guanyava en exigència a mesura que avançaven els partits i s’acostaven les eliminatòries. Shay Murphy, a més, va fer un primer viatge als EUA per assistir a un judici. Va tornar, però, abans de la copa, va anunciar la seva marxa per motius familiars i, de nou, l’Uni va haver de recórrer al mercat.

L’equip havia superat la costa de gener i completava la volta perfecta sense perdre. Un mes després a Vitòria, però, va caure per 71-79 en la final de l’únic títol FEB que se li resisteix, la copa. L’últim partit de Murphy. Reisingerova, a més, es va lesionar i va estar pràcticament un mes de baixa. A això s’hi havia d’afegir que l’altra center de l’equip, Nadia Colhado, ja jugava lesionada per una fractura de lligaments al canell i havia de fer un sobreesforç rere un altre en les eliminatòries europees contra l’Asvel Lió en els quarts i el Montpeller en les semifinals. Després del partit d’anada (66-69 amb l’equip 18 avall a l’inici del darrer quart), es va anunciar que aquell era el darrer partit de la temporada de Colhado i Reisingerova tornava sense estar al cent per cent. El club, això sí, s’havia reforçat en les posicions exteriors amb la jove alera Gaby Williams, que acabaria sent absolutament determinant en el play-off de la lliga.

Quinze dies després de la copa l’Avenida havia recuperat el primer lloc en la lliga regular superant amb un resultat preocupant les gironines (80-53), que es quedaven amb 17 victòries seguides com a rècord particular. Amb la de Salamanca, serien tres desfetes en quatre jornades, dues a Fontajau contra el Gernika (66-72) i el Guipúscoa (64-67), un mal avís de cara a les eliminatòries per al títol. Fora de termini, i justificada per la lesió de llarga durada de Colhado, l’Uni va poder fer una darrera incorporació: Vivi Pierre-Louis. L’haitiana havia començat el curs a Sant Sebastià i havia tancat la lliga a Zamora per arribar a Girona coincidint amb l’inici del play-off de quarts contra l’Araski, on l’equip ja va evidenciar mostres de millora abans d’eliminar en les semifinals el Cadí.

El segon partit de la final a Fontajau va reunir 5.500 espectadors, nou rècord en un partit a la Lliga Femenina. Reisingerova (17 punts) i Williams (14) van trencar un partit que no havia començat bé (16-21) però que va acabar amb una festassa que serà difícil d’oblidar. El títol de lliga donava accés, lògicament, a l’Eurolliga 2019/20. El club va jugar amb la possibilitat de renunciar-hi per motius econòmics però finalment va aconseguir aplegar un pressupost d’1,4 milions, el més alt de la història, per portar jugadores a l’altura del repte. Èric Surís va renovar, Laia Palau (40 anys) va decidir continuar una temporada més, la pivot Elonu –una de les figures de l’Avenida– va acceptar la proposta del club gironí i van tornar Mendy i Coulibaly. El colofó, amb tot, va ser l’arribada al desembre de la sèrbia Sonja Vasic, MVP de l’Eurolliga del 2018 i una de les millors jugadores europees de la dècada. Els dos primers títols de la temporada, la supercopa i la lliga catalana, van anar al sarró de l’equip gironí.