Per molt que passin els dies, si no es toca res tot continuarà igual perquè els errors es repeteixen. Aquesta Penya està tocada: 11 derrotes en els últims 15 partits. I les últimes sense competir. Ahir a Bursa es va evidenciar més que mai que per competir calen moltes coses però sobretot talent i el Joventut va just. Si a això hi afegim que Prepelic, afectat per l’escopinada, pel comunicat o per jugar de base, portava 0/9 tirs, 0 punts i -6 de valoració a un minut del final, la conseqüència és clara: no hi va haver possibilitats. El Joventut necessita fitxar de seguida perquè amb el que hi ha ara mateix amb la dinàmica que s’arrossega tot sembla pitjor que fa dos mesos. I el problema és que la dinàmica a l’esport és molt important. Diumenge a Madrid, on ningú compta sumar, però dimarts es va a Andorra a esgotar les possibilitats a Europa. El partit clau, però, serà contra el Fuenlabrada d’aquí a 15 dies, que s’ha de guanyar sigui com sigui. Després arribaran les dues setmanes d’aturada, que aniran molt bé. Sempre que arribin els reforços que necessita un equip ara mateix molt tocat.

Després d’un minut de silenci per Robert Archibald i Kobe Bryant, el Tofas va marcar el ritme (14-7). Va reaccionar la Penya amb l’entrada d’un Dimitrijevic immens tot i haver-se perdut els dos últims partits per un virus (20-18). Però allà es va acabar tot. Parcial de 20-4 (40-22) i final de partit. La resta del matx va ser un voler i no poder d’una Penya desdibuixada i contra un equip amb més talent, més intensitat i més qualitat.