L’entrenador i director esportiu del Girona, Àlex Formento, va fer tota una declaració d’intencions en la pretemporada quan va escollir els seus dos assistents, els joves entrenadors gironins Miki Fuentes (1996) i Arnau Sacot (1993). Un club de bàsquet no només forja jugadors sinó també entrenadors, i Fuentes i Sacot formen part de l’ADN Marc Gasol des del primer dia. El primer hi va entrar com a voluntari i el segon, com a assistent de l’equip infantil. Després de cremar etapes a gran velocitat, viuen amb una intensitat comprensible el seu debut en el bàsquet professional en una categoria d’una duresa que ja han tastat.

Tot i que es consideren cooperadors necessaris, Fuentes orquestra principalment les partitures ofensives i Sacot intervé en la sala de màquines de la defensa. “Són rols que ens va donar l’Àlex per repartir la feina, però ho compartim tot”, precisa Fuentes. “L’especialització és una tendència actual, com més específic sigui el teu coneixement més podràs ajudar l’equip. L’Àlex també sap a qui pot demanar una cosa concreta quan la necessita.”

Qualsevol equip de bàsquet no es pot entendre sense una defensa intensa i un atac implacable, i encara menys el Girona. “El nostre estil és atacar des de la defensa, però córrer i fer un joc dinàmic no vol dir atacar en pocs segons, sinó fer que la pilota flueixi, que no calguin grans individualitats però que al mateix temps el joc sigui atractiu”, explica Fuentes, defensor d’una filosofia que probablement tindria més èxit, segons Sacot, en categories superiors. “Veig partits de l’ACB i entenc més bé la complexitat de la LEB Plata. Aquí hi ha unes defenses molt tancades, conservadores i especulatives que et poden bloquejar. Es tanquen i et desafien constantment tirar de tres i si no hi ha encert tot es complica molt.”

Hi ha la imatge que els entrenadors assistents, i encara més els de les últimes fornades, es tanquen hores i hores per veure vídeos dels rivals i trobar la mínima escletxa en les línies enemigues. “El vídeo no és cap obsessió però et dona un coneixement millor. Després de cada partit, a l’autobús, ja comencem a analitzar tot el que no hem fet bé, però sobretot des del nostre punt de vista. Quan veiem vídeos del proper rival sempre ho fem per trobar fórmules per superar-los tenint en compte el nostre estil”, explica Sacot. “El vídeo també et permet veure coses que se t’escapen per culpa de les emocions que hi ha durant un partit. Celebres un triple i després te’l tornes a mirar i veus que aquella jugada és fruit d’un error que un altre dia ens podria castigar”, hi afegeix el seu company.

A banda de la relació diària amb Formento, tampoc s’estalvien demanar consell a Marc Gasol, ja sigui per una defensa que han vist a l’NBA o per respondre preguntes del mateix jugador i president. “Gràcies a la seva il·lusió i a la de tota la gent del club, no et sé dir si més aviat o més tard, però segur que Girona tornarà a tenir bàsquet ACB”, assegura Fuentes.

Amb un cos tècnic inexpert –Formento tot just fa un any que és primer entrenador– l’equip està aprenent sobre la marxa, amb victòries i també derrotes. “La inexperiència també té coses bones, com ara l’empenta que et dones i les hores que hi dediques. A més, cada partit és un aprenentatge”, diu Fuentes. Sacot hi afegeix la retroactivitat que mantenen amb els jugadors. “Ens donem consells mutus, com ara amb l’Albert Sàbat, que ens escolta i nosaltres l’escoltem a ell. Aquest és un grup de jugadors amb moltes ganes de millorar i estan sempre atents a tot allò que l’staff els explica.”

Pel que fa als referents, comparteixen una admiració gens dissimulada, no per un entrenador de bàsquet, sinó per un de futbol: Pep Guardiola. “Sempre l’he tingut de referent”, admet Fuentes, mentre el seu company assenteix de manera vehement. “L’admiro per la manera que té de viure i de gestionar un grup i també per la idea que té del joc, com la transmet i fa que surti bé.”