“Té pinta que es cancel·larà, tal com ja s’ha fet en altres països d’Europa”, diu María Araújo (1,87 m, 1997) en declaracions a Efe. L’alera pivot gallega de l’Spar Citylift mostra el desig de tornar a jugar, tot i reconèixer que davant aquesta situació d’emergència el bàsquet passa a un pla secundari. “Tot això ens exigeix fer un esforç comú: pensar en el del costat, sobretot si som joves. Hem de ser conscients de la situació. I ser responsables”, admet, resignada, una de les jugadores de l’Uni que no s’havia perdut cap partit en tot el curs.

“Seria un cop bastant gran i faria molta ràbia perquè afrontàvem el final de temporada amb moltes ganes. Però la salut és el primer”, afirma l’alera pivot, que s’ha quedat a Girona a passar el confinament i que veu a venir que no podran disputar el títol de lliga. “Estàvem en una dinàmica molt positiva. I ara tenim un regust molt amarg. Perquè fa l’efecte que no es podrà acabar”, diu.

“No sé viure sense una pilota a les mans. Vaig començar a botar, a perseguir la pilota, quan era una nena. I fins ara. Tota la vida he volgut ser com la meva mare (Ángeles Araújo), que també va jugar a la selecció espanyola”, afirma.

Doble campiona d’Europa sub-18 (2015) i sub-20 (17) –va ser l’MVP del torneig– i plata en el mundial sub-17 (2014), aspira a entrar en la convocatòria de Lucas Mondelo per als Jocs. “Fa una mica de ràbia que s’hagin hagut d’ajornar. És una mala passada, però les ganes són les mateixes. Hi ha molta qualitat a l’equip, però les meves ganes i el meu esforç sempre hi seran”, assegura en referència a les possibilitats del 2021.