Marta Xar­gay, la millor juga­dora giro­nina de tots els temps i una de les referències del bàsquet català modern, ha deci­dit dei­xar amb 29 anys l’esport pro­fes­si­o­nal com a mínim, segons explica ella mateixa, fins al gener del 2021. Xar­gay, que ha aca­bat la tem­po­rada en l’equip en què es va for­mar, l’Spar Girona. s’ha aco­llit a la clàusula del seu con­tracte que li per­me­tia des­vin­cu­lar-se del club acla­rint que neces­sita “més temps fora del bàsquet”.

Xar­gay, que suma més d’una dècada com a juga­dora pro­fes­si­o­nal, també ha estat l’única juga­dora giro­nina a debu­tar en la WNBA, el 2015, en les files de les Mer­cury de Pho­e­nix. A Europa, després de fer el salt de Girona a l’Ave­nida, també ha jugat en l’USK Praga i el Dinamo de Kursk. El seu pal­marès inclou una Euro­lliga, dues super­co­pes d’Europa, dues lli­gues feme­ni­nes i tres copes. Amb la selecció espa­nyola ha estat into­ca­ble per Lucas Mon­delo en la dar­rera dècada i ha con­tribuït als prin­ci­pals èxits de l’equip després de ser pro­cla­mada MVP del mun­dial juve­nil del 2009. Ha con­que­rit tres títols euro­peus, ha gua­nyat una plata i un bronze en cam­pi­o­nats del món i va ser plata olímpica a Rio.

Xar­gay no des­vin­cula el seu adeu tem­po­ral de tot el que ha pas­sat amb la crisi del coro­na­vi­rus aques­tes últi­mes set­ma­nes: “Tota la situ­ació que estem vivint amb aquesta pandèmia m’ha ser­vit per pen­sar en mi i per apren­dre a valo­rar encara més el que real­ment importa, que és la família i la salut.” La giro­nina admet que vol con­ti­nuar crei­xent en el món del bàsquet però que neces­sita aga­far-se “un temps de des­cans”. “Fa vint anys –hi afe­geix– que dedico la meva vida al bàsquet, un esport que m’ha fet créixer tant en l’aspecte per­so­nal com en el pro­fes­si­o­nal.”

Xar­gay va mar­xar de Girona amb 18 anys després d’ascen­dir amb l’equip a la Lliga Feme­nina per començar una car­rera meteòrica en el bàsquet inter­na­ci­o­nal. El gener pas­sat, final­ment, va tor­nar al club on es va for­mar sig­nant un con­tracte de tres tem­po­ra­des que la con­ver­tia direc­ta­ment en la nova juga­dora franquícia del club en un moment en què no estava clar que Laia Palau allargués la seva tra­jectòria. Final­ment el pas­sat 12 de gener va debu­tar en la màxima cate­go­ria amb l’Uni a Fon­ta­jau en un par­tit con­tra l’IDK (53-55).

L’eclosió

Després d’una tem­po­rada d’adap­tació a la lliga en les files de l’Ave­nida, Xar­gay va començar a exhi­bir la seva madu­resa i talent en el segon curs, en què l’equip va fer el doblet lliga-Euro­lliga sota les ordres de Mon­delo i amb juga­do­res ja con­so­li­da­des com Alba Tor­rens, Sílvia Domínguez, Sancho Lyttle i Erika de Souza.

En les files de l’Ave­nida també hi va viure moments més durs, com ara la der­rota a Fon­ta­jau que va donar el títol de la lliga del 2015 a l’Uni. Emo­ci­o­nal­ment hau­ria pre­fe­rit estar a l’altra banda. Amb tot, després va con­so­li­dar el seu pres­tigi inter­na­ci­o­nal debu­tant a l’WNBA i jugant tres tem­po­ra­des en un dels gegants del bàsquet euro­peu, l’USK Praga, on va coin­ci­dir amb un de les seves millors ami­gues i con­fi­dents, Laia Palau, i Sonya Vasic. Les tres es van reu­nir un altre cop al gener a Girona, tot i que no van poder asso­lir el seu pri­mer objec­tiu, aixe­car la copa a Sala­manca.

L’Uni es queda ara sense una de les seves juga­do­res fona­men­tals per al pro­jecte 2020/21. El club, però, ja estava al cas d’aquesta pos­si­bi­li­tat i tenia un pla B pre­pa­rat. De fet gua­nya pes la pos­si­bi­li­tat de reno­var Sonya Vasic, que ha deci­dit allar­gar un any més la seva tra­jectòria per arri­bar en forma als Jocs de Tòquio, un objec­tiu que tam­poc està des­car­tat per Xar­gay sobre­tot si torna a com­pe­tir l’any vinent.