Una segona oportunitat per a Iho López en l’Spar Girona
Bàsquet. La pivot de Blanes (1,89 m, 1997) va tenir un greu accident de cotxe la tardor del 2018, quan era jugadora del Seminoles (NCAA), i tindrà fitxa del GEiEG Uni
Iho López (1,89 m, 1997) serà una de les novetats de la pretemporada de l’Spar Girona, que comença demà passat, tot i que el seu estat físic sigui una veritable incògnita que només la primera visita amb la metgessa de l’equip, Sílvia Treviño, podrà començar a aïllar.
La pivot de Blanes no juga des de l’octubre del 2018, fa gairebé dos anys, després que un greu accident de trànsit tallés la progressió d’una de les més fermes promeses del bàsquet continental en plena pretemporada. Havia debutat en el primer equip de l’Uni el curs 2013/14, amb Anna Caula –19 partits amb 8 minuts de mitjana– el darrer curs en què l’equip es quedaria fora del play-off. En el club des que era cadet de primer any, va marxar en el segon any de júnior i havent format part de la plantilla que alçava el títol de lliga amb Roberto Íñiguez.
Prudència
El GEiEG Uni farà oficial que Iho López tindrà fitxa amb l’equip de la Lliga Femenina 2. S’entrenarà amb l’Spar Girona com altres jugadores del vinculat entre les quals la també pivot Laia Moya. Els responsables de l’Uni volen veure quines prestacions pot oferir la blanenca i, si convé, que torni a agafar el ritme de competició en el conjunt vinculat abans d’incloure-la al primer equip, on podria aportar sobretot presència física i capacitat rebotejadora a un joc interior amb la txeca Julia Reisingerova (1,94 m, 1998) i la lituana Giedre Labuckiene (1,92 m, 1990) en la posició de cinc.
Una altra gallina d’ous d’or per a la FEB
Iho López no va jugar en la NCAA el primer curs degut a la transició acadèmica. Una etapa que contrasta amb la que va viure amb les seleccions FEB: tres estius seguits guanyant una medalla d’or. Des de la seva primera convocatòria (2013), en edat cadet, no va faltar en cap campionat i en va disputar set en quatre anys. Només va quedar fora del podi en el mundial sub-19 del 2015, quan va perdre el bronze contra Rússia. De les sis medalles, quatre són d’or –europeus sub-16 (2013), sub-18 (2015) i sub-20 (2016 i 2017)–; una de plata –mundial sub-17 (2014)– i una altra de bronze, en l’europeu sub-18 del 2014. En el darrer europeu sub-20 (2017) va fer 11,7 de valoració i només va ser superada en l’equip estatal per la MVP del torneig i ara jugadora de l’Spar Araujo (19,1) i la que seria alera de l’Uni Conde (16,4).
