Si d’un jugador s’esperava molt el curs passat en el Joventut, aquest era Alen Omic. Va començar a un bon nivell i es va convertir en ídol dels aficionats, sobretot perquè les seves celebracions enganxaven el públic, però va ser un miratge, perquè va estar molt lluny del que se n’esperava. A més, la seva implicació no va estar tampoc a l’altura fent parella amb Prepelic i aïllant-se de la resta de l’equip. A l’estiu la seva sortida de Badalona era una obvietat. Volia un equip d’Eurolliga, però no el va trobar, i al final ha anat a parar a la petita localitat de Bourg-en-Bresse. En l’últim partit del curs, intranscendent en la final a dotze de València, va dir que tenia molèsties i no va jugar, cosa que no va agradar al vestidor perquè ho van interpretar com que s’havia esborrat per jugar. Ahir Omic va veure alguns dels seus excompanys i en una entrevista va llançar un regalet a Duran al web Be_BasketFr: “Estava sovint amb el Klemen i amb Neno perquè parlàvem el mateix idioma i ens agradava anar a prendre un cafè junts; si això va ser un problema per al tècnic Carles Duran, no hi tinc cap comentari a fer.”

De moment ha encaixat perfectament. El cap de setmana van superar en la pròrroga el Villeurbanne a domicili (102-104) amb 10 punts i 7 rebots seus. Els perills francesos són el nord-americans Zack Wright i Zachery Peacock i un ex-ACB com Andjusic.