Si d’un juga­dor s’espe­rava molt el curs pas­sat en el Joven­tut, aquest era Alen Omic. Va començar a un bon nivell i es va con­ver­tir en ídol dels afi­ci­o­nats, sobre­tot perquè les seves cele­bra­ci­ons engan­xa­ven el públic, però va ser un miratge, perquè va estar molt lluny del que se n’espe­rava. A més, la seva impli­cació no va estar tam­poc a l’altura fent pare­lla amb Pre­pe­lic i aïllant-se de la resta de l’equip. A l’estiu la seva sor­tida de Bada­lona era una obvi­e­tat. Volia un equip d’Euro­lliga, però no el va tro­bar, i al final ha anat a parar a la petita loca­li­tat de Bourg-en-Bresse. En l’últim par­tit del curs, intrans­cen­dent en la final a dotze de València, va dir que tenia molèsties i no va jugar, cosa que no va agra­dar al ves­ti­dor perquè ho van inter­pre­tar com que s’havia esbor­rat per jugar. Ahir Omic va veure alguns dels seus excom­panys i en una entre­vista va llançar un rega­let a Duran al web Be_­BasketFr: “Estava sovint amb el Kle­men i amb Neno perquè parlàvem el mateix idi­oma i ens agra­dava anar a pren­dre un cafè junts; si això va ser un pro­blema per al tècnic Car­les Duran, no hi tinc cap comen­tari a fer.”

De moment ha encai­xat per­fec­ta­ment. El cap de set­mana van superar en la pròrroga el Villeur­banne a domi­cili (102-104) amb 10 punts i 7 rebots seus. Els perills fran­ce­sos són el nord-ame­ri­cans Zack Wright i Zac­hery Pea­cock i un ex-ACB com And­ju­sic.