El Bàsquet Girona con­ti­nua opo­si­tant a for­mar part del grup d’esco­llits que juga­ran la fase d’ascens de la LEB Or. Ahir, a la menuda pista del Canoe, va sumar la cin­quena victòria en sis par­tits i iguala en victòries (7-7) el Lleida, l’Almansa i el Covi­ran, els equips que el pre­ce­dei­xen en la taula. Ara bé, el par­tit no for­marà part del catàleg d’allò que ha de fer un bon equip per sumar victòries con­tra rivals teòrica­ment infe­ri­ors, com els madri­lenys, cuers i molt volun­ta­ri­o­sos, però sense el físic i el talent del qual dis­posa Car­les Marco. Bus­quets (21 punts) va ser el més deci­siu.

La cosa va aca­bar bé, com ho podria haver fet de qual­se­vol altra manera, ja que acci­ons pun­tu­als, sobre­tot dos tri­ples de Schaf­te­naar i Bus­quets en els ins­tants finals, el segon a un minut després d’un rebot en atac del mateix juga­dor de Gra­no­llers, van aca­bar sen­ten­ci­ant el duel (70-75). La bona notícia és que Car­les Marco va aca­bar con­ven­cent els seus que el par­tit només el gua­nya­rien a par­tir de la defensa i el rebot i en l’últim quart l’equip va asse­car els locals (10-20), que van viure una nit espe­ci­al­ment negra en el tir exte­rior (3 de 24 tri­ples).

El Girona tam­poc va tenir el seu millor dia en la línia de tres (11 de 29), però en els pit­jors moments del par­tit, tant en el ter­cer quart (63-54) com en l’últim, va aca­bar sobre­vi­vint amb llançaments sal­va­dors sovint després d’aga­far un o dos rebots en atac per gua­nyar una jugada més quan la pos­sessió sem­blava per­duda. En els minuts de la remun­tada, la defensa de Sevi­llano i Faye, molt més intens i ficat en el par­tit que Rozi­tis, que venia de ser l’MVP de la jor­nada del cap de set­mana, va per­me­tre sobre­tot tallar les línies de pas­sada dels bases Martín i De la Rúa, un mal­son durant molts minuts rega­lant cis­te­lles fetes a un poderós Bercy i als cen­ters Gil i Ele­raky. L’altre mal­son de l’equip van ser les pèrdues (15), la majo­ria de les quals van aca­bar amb cis­te­lles fàcils dels rivals.

De més a menys

Durant els 15 pri­mers minuts cos­tava d’ima­gi­nar que el par­tit aca­ba­ria en el fang. D’entrada el par­tit va començar amb un inter­canvi de cis­te­lles magnífic per a l’espec­ta­dor i cri­mi­nal per a l’entre­na­dor, en què Pep Bus­quets ja es va eri­gir clara­ment com el líder de l’equip. Després del seu ter­cer tri­ple, en el segon quart, la diferència es va dis­pa­rar (25-33) i Cosi­alls, defen­sant sense com­ple­xos un gat vell com Clark, va ano­tar la cis­te­lla del par­tit (25-35) obli­gant l’entre­na­dor local a atu­rar el matx. El Girona, imme­di­a­ta­ment, va que­dar blo­que­jat, sense tro­bar els tirs alli­be­rats del pri­mer quart o les pas­sa­des inte­ri­ors, i la reacció local es va com­ple­tar amb un tri­ple de Clark i un dos més un de González abans del des­cans.

Després de la represa les coses van anar a pit­jor. Sense idees en atac les tran­si­ci­ons locals van fer mal. Encara sort de l’apa­rició de Jónsson per evi­tar mals majors. En l’inici del dar­rer quart el Girona final­ment va defen­sar de veri­tat però fins que Sàbat i Schaf­ten­nar, exju­ga­dor de l’equip, no van veure cis­te­lla des de fora no es va poder cap­gi­rar defi­ni­ti­va­ment el rumb del par­tit.