L’Spar Girona ja s’ha convertit en un equip que es reconeix quan es mira al mirall del llibre d’estil d’Alfred Julbe, amb múltiples i constants rotacions –de tres en dos canvia de cinc en un moment–, pressionant després dels tirs lliures o plantejant zones –1-3-1 i 2-3 (amb l’alera pivot a dalt)– després de temps rival. I quan controla el partit, des del darrere, al davant tothom hi aporta: Elonu era la darrera a anotar, per partida doble, amb el 31-36 i 31-38, a cinc minuts del descans. El tècnic destacava el paper de Júlia Soler qualificant el d’ahir com el seu millor partit fora de casa. I en aquest context general, el canell, encara que sembli contradictori per l’esforç acumulat a les cames, va molt fi: 6/11 triples en la mitja part (38-52) i 10/21 al final.

Tot això, quan hi són totes. Hi faltava Clàudia del Moral, relleu a la plantilla d’Helena Oma, que ahir debutava com a local amb l’Ensino. I hi era Chelsea Gray, que s’acostava al millor partit d’aquest curs (19 punts i 23 de valoració) signat a Fontajau, abans de marxar a la concentració als Estats Units, la que va fer que no hi arribés a temps dijous passat. Demà, a Fontajau contra el Gran Canària, més. Encara millor?

L’Ensino, que havia perdut de 3 a Bembibre, va respirar en el primer quart amb els errors no forçats de l’Uni (21-18, amb un 7-0 entremig). Corregits, i amb les cinc que estaven assegudes en el salt inicial a la pista, l’Uni empatava a 29 amb dos triples de Ferrari i, amb 1-31, Gray –amb els tres tirs lliures a la falta forçada a Oma–, Elonu i Eldebrink lligaven un 0-12 (31-41) que encarrilava la victòria.

La sueca obria el tercer quart trepitjant el triple, i amb dos més de seguits al cap de tres minuts, un de cada cantó i a camp obert després de recuperació –arriscant molt en tots els canvis de dona en cada bloqueig–, deixava el partit decidit (44-63). Soler, de tres (9/17), tallava el 8-0 de l’Ensino (54-70), que tornava a enllaçar un 11-0 en el darrer quart que Chelsea Gray va frenar amb dues accions (70-79 i 72-81). Els “alts i baixos” que Julbe assenyalava al final.