Quan s’arriba a una final a quatre, qui hi arriba s’ho ha guanyat a pols. Qui no guanya no fracassa perquè només pot guanyar un. El fracàs és si no dones el màxim de les teves possibilitats. Hi ha molts factors que hi tenen incidència però sobretot destacaria la dinàmica com s’arriba de resultats, de joc i de físic, i crec que tots quatre equips en això arriben a un nivell màxim. I sobretot només pensar en el primer partit. La resta no val. El Barça té grans jugadors que han jugat partits importants però no són l’equip amb més campions. I això compta perquè tots tenen ex-NBA, grans jugadors i se senten favorits. Saber jugar partits així és diferent per a cada jugador, que té la seva pròpia pressió del seu entorn. A vegades no s’ha d’intentar fer coses extres, sinó plantejar el partit com el que és, un partit. Quan es trenquen dinàmiques pot ser perillós.

La primera de les semifinals (18 h) podria ser perfectament una final anticipada entre el CSKA i l’Efes. Els dos equips ja es van enfrontar en la final de l’edició del 2019 –l’última disputada perquè hi ha hagut l’aturada per la pandèmia–, que es va disputar a Vitòria i que els russos van acabar guanyant (91-83). Va ser l’edició en què el bàsquet turc va situar per primera vegada en la seva història dos equips del país en una final a quatre, perquè també hi havia el Fenerbahçe de Zeljko Obradovic, juntament amb el Madrid. El CSKA, que només s’ha perdut una de les 14 últimes cites de la final a quatre, no disposa de Milutinov per lesió ni tampoc de Mike James, que ha acabat a l’NBA. El favoritisme està més obert que mai.

El capità del Barça, que no va voler tocar la copa per superstició, es va comprometre ahir al programa Tot costa de Catalunya Ràdio que si guanyen l’Eurolliga es banyarà a les fonts de Montjuïc amb un banyador estil Borat, un humorista. També s’hi ha afegit Àlex Abrines, però el mallorquí només s’ha compromès a fer-ho amb un banyador normal.