Ells es van presentar al pavelló fa uns sis anys, mostrant el seu interès per la nostra fórmula, el tarannà i la filosofia que teníem en la formació de jugadors. Al principi el mateix Marc Gasol estava interessant a arribar a algun tipus d’acord. En aquell moment, però, no estàvem parlant el mateix idioma. Vam continuar fent trobades a casa meva i també a Barcelona al seu despatx. Hi havia algunes exigències que no ens feien el pes, però mai vam deixar de parlar i sabíem que tard o d’hora ens acabaríem trobant. En aquest sentit els interlocutors han estat determinants perquè anava tot molt lent fins que va arribar Xevi Gasau (director general del Bàsquet Girona), que ha estat determinant en l’acord final.

La idea principal és que estem convençuts que no ens equivoquem i per això fem un pas al costat per no obstruir el creixement natural que tindrà ara el club. La gent temia que es posés en risc una cosa molt important. Sempre ens hem considerat una família de 200 o més membres. No volen que amb la nova situació això canviï en el futur perquè nosaltres no ens hem basat mai en els títols, sinó en el benestar general d’aquesta família, si ho vols dir així. Sempre hem estat autosuficients, mai hem tingut cap deute i sempre hem pogut complir els nostres compromisos. Sincerament, creiem que aquest acord beneficia no només les dues entitats, sinó el bàsquet de Girona, els seus esportistes i els nostres. Vam agafar un club amb pocs equips del Sant Josep, primer amb l’escola, després amb els cadets i júniors i finalment vam formar una estructura. Vam agafar un projecte trencat i deixem l’equip sènior a l’EBA, jugadors en totes les categories i una economia sanejada. El deixem en les millors mans perquè creiem que aquests valors es mantindran. No crec que ens equivoquem i ara és el millor que podem fer.

En realitat, per equips, fitxes i massa social nosaltres tenim molt més volum, però aquesta no és la qüestió. Són dues entitats amb uns mateixos valors i nosaltres, i ho dic amb orgull, hem fet les coses bé, però no tenim la seva capacitat com a junta de donar més amplitud al projecte. No tenim aquestes eines i ells sí. I sabem que ho faran respectant la nostra identitat perquè ja han demostrat en el seu club que fan moltes coses de la mateixa manera que nosaltres. No volem entrar, ni ens han demanat fer-ho, a la seva junta perquè no necessitem controlar que facin el que ens han dit que faran. Hi tenim plena confiança. He vist la seva evolució d’aquests anys i sé que és un projecte creïble amb valors que compartim.

M’han constatat que la idea és que, si els jugadors i l’entrenador volen aquesta plaça, això es respectarà. És important per mi que jugadors que han jugat en aquest pavelló des de fa 19 anys tinguin aquesta oportunitat. No fer-ho seria un error, però això és una opinió personal, ja que la responsabilitat ja no serà meva.

El moment més dur va ser el dia de la presentació del club l’endemà de la mort de Toni Cedacers... La resta, molta feina, dies, hores i nits, però també molta il·lusió per veure els nois jugar i aconseguir que tots els entrenadors cobressin sempre el dia i l’hora que tocaven. Avui he vist una foto amb Ramon Sijtà, Jordi Paulí i Papi Guardiola. M’ha emocionat molt veure’ns tots quatre junts. La reunió de dimecres també va ser un moment difícil, però veníem d’una alegria increïble, el títol de la copa Catalunya i l’ascens. Mai de la vida hauríem imaginat un èxit com aquest en un club tan modest, però ja havia comunicat als jugadors que teníem el suport econòmic per jugar a l’EBA.

Sempre han estat converses enriquidores. Si haguéssim tingut més temps entre nosaltres hauríem tancat l’acord fa dos o tres anys, però la distància ho feia tot més difícil i entenc que el Bàsquet Girona també tenia els seus propis interessos per protegir. A ell sempre li ha agradat la nostra manera de fer i estic segur que quan vingui serà el primer d’acostar-se als jugadors de la base o animar el primer equip. És un home molt i molt proper.

Una cosa que m’omple d’orgull, ara que hi penso, és que al principi tothom es pensava que nosaltres érem el Sant Josep. Des de llavors la relació que hem tingut amb tots els clubs gironins ha estat molt bona i jo mateix m’he fixat sempre en la seva feina per intentar millorar també la nostre entitat, des del Salt, el Quart i el Palamós i espero que des dels altres clubs també s’hagin fixat en nosaltres i hagin après i agafat coses. És una de les coses més enriquidores del bàsquet.

Sí, era una de les nostres intencions. Hem tingut jugadors becats per la Fundació Metalquimia, hem participat en diferents projectes solidaris, però sobretot el nostre esforç ha estat per la canalla, i quan veig l’Albert Agustí o en Toni Espinosa jugant en el primer equip penses que ens n’hem sortit prou bé.