És una cosa que només sap ell. No hi vull pen­sar perquè està fora del meu con­trol. Ha vin­gut algun dia a entre­nar-se amb nosal­tres i s’està posant en forma després de les vacan­ces.

Diguem que les cir­cumstàncies van ser extra­or­dinàries i no només per la Covid-19. Tres dels fit­xat­ges gai­rebé no van jugar, vam tenir molts par­tits seguits i també era el nos­tre pri­mer any en la cate­go­ria. Vam detec­tar man­can­ces i hem apos­tat per fer un canvi. Ara tenim un grup més físic, més alt i podrem can­viar el regis­tre de l’equip.

Volem que es vegi que tenim un segell propi no només d’equip, sinó de club. Que tot­hom que miri el Girona vegi un estil: no ens aga­fen rebots, pro­te­gim la pin­tura, cor­rem, tenim una bona lec­tura de joc i no hi ha egois­mes, sinó interacció entre tot­hom. Volem ser un equip que no té por.

Ho vaig viure amb neguit. Sabia que fèiem les coses bé i pro­gressàvem ade­qua­da­ment però els resul­tats no arri­ba­ven. Estava con­tent amb la feina però també era cons­ci­ent que era un any difícil, amb els dos grups i pen­dent dels equips que bai­xa­ven. Sí que vaig patir, però és la nos­tra feina.

En el seu cas par­ti­cu­lar, el seu procés d’inte­gració i de com­pe­tició en els par­tits esperàvem que fos més difi­cultós perquè feia molt de temps que no ho feia. No li està pesant la inac­ti­vi­tat. Pot jugar en dife­rents posi­ci­ons i té bona capa­ci­tat d’ano­tació, d’aga­far rebots, i ens ajuda en altres coses. La seva qua­li­tat ja la coneixíem, però sí que m’ha sorprès el moment com­pe­ti­tiu en què està.

Volem jugar amb una alta inten­si­tat i el pri­mer que ha de pres­si­o­nar és el base. Són juga­dors que es com­ple­men­ten i que poden jugar junts. Sàbat és un gran tira­dor, Franch és un juga­dor més físic i Molins és un base d’1m97 que pot fer dife­rents fun­ci­ons i és un juga­dor de molt futur. En gene­ral hem triat juga­dors que puguin moure’s en dife­rents posi­ci­ons. En el cas dels bases, que no només pugin la pilota, sinó que facin mol­tes més coses.

El conec perquè el vaig tenir a Palència jugant de base. És un sol­dat en els entre­na­ments. Ho dona tot i en defensa ha estat molt bé. En algun par­tit li ha fal­tat encert però no em pre­o­cupa. Aca­barà fent par­tits boníssims. Els com­panys ja el bus­quen i el rival sem­pre està pen­dent d’ell.

La clau és la poli­valència. Ara està jugant més obert però també ho pot fer a dins al cos­tat de Schaf­te­naar i de l’Èric. Podrem com­bi­nar mol­tes situ­a­ci­ons i sobre­tot fer que tots els juga­dors esti­guin inten­sos, que si algú surt només tres minuts s’hi deixi la pell.

Segur. En la LEB sem­pre ha estat així. En pis­tes com ara les nos­tres és fantàstic jugar, però hi ha camps com per exem­ple els de l’Ovi­edo, Pumarín, Azpei­tia o el Prat on posen 700 o 800 per­so­nes que pres­si­o­nen de veri­tat. El juga­dor ho nota i s’haurà de veure com con­tro­lem els ner­vis. Fa un any que no juguem en con­di­ci­ons com aques­tes. El club va fer bé de por­tar la Lliga Cata­lana a Fon­ta­jau. El pes del debut a casa ja ens el tra­iem de sobre.

No hem mirant encara totes les plan­ti­lles a fons. L’Estu­di­an­tes és un equip top i hi ha vuit o nou equips que sem­bla que estan per sobre dels altres. Et diria la Coru­nya, Palència, Cas­telló, Valla­do­lid, Gra­nada i Ala­cant. Però bons juga­dors no sem­pre fan un bon equip. El que hem de fer és mirar per nosal­tres. Serem com­pe­ti­tius con­tra tot­hom.

Segur. Ho puc dir per experiència els he pro­vat tots dos. Juguem tots con­tra tots, hi ha més marge d’error i la clas­si­fi­cació final és més real.

Si tots els juga­dors es merei­xen jugar i s’entre­nen bé els haig de fer jugar. Ben­vin­gut pro­blema. Això ens dona com­pe­ti­ti­vi­tat en els entre­na­ments, ens fa ser millors i després és decisió meva i del cos tècnic que juguin uns o altres.

Si he de fer de poli­cia dolent no me’n surto gaire. Soc més de l’estil dia­lo­gant i penso deu vega­des abans de dir segons què, però hi ha moments en què apa­reix la rauxa també. Tots els juga­dors són dife­rents. Alguns neces­si­ten més estima i d’altres, més canya.

Ho noto. Estem en un lloc on es parla de nosal­tres i cada der­rota ens afecta. L’exigència és bona. De fet, ho hem de ser amb nosal­tres matei­xos.