És una cosa que només sap ell. No hi vull pensar perquè està fora del meu control. Ha vingut algun dia a entrenar-se amb nosaltres i s’està posant en forma després de les vacances.

Diguem que les circumstàncies van ser extraordinàries i no només per la Covid-19. Tres dels fitxatges gairebé no van jugar, vam tenir molts partits seguits i també era el nostre primer any en la categoria. Vam detectar mancances i hem apostat per fer un canvi. Ara tenim un grup més físic, més alt i podrem canviar el registre de l’equip.

Volem que es vegi que tenim un segell propi no només d’equip, sinó de club. Que tothom que miri el Girona vegi un estil: no ens agafen rebots, protegim la pintura, correm, tenim una bona lectura de joc i no hi ha egoismes, sinó interacció entre tothom. Volem ser un equip que no té por.

Ho vaig viure amb neguit. Sabia que fèiem les coses bé i progressàvem adequadament però els resultats no arribaven. Estava content amb la feina però també era conscient que era un any difícil, amb els dos grups i pendent dels equips que baixaven. Sí que vaig patir, però és la nostra feina.

En el seu cas particular, el seu procés d’integració i de competició en els partits esperàvem que fos més dificultós perquè feia molt de temps que no ho feia. No li està pesant la inactivitat. Pot jugar en diferents posicions i té bona capacitat d’anotació, d’agafar rebots, i ens ajuda en altres coses. La seva qualitat ja la coneixíem, però sí que m’ha sorprès el moment competitiu en què està.

Volem jugar amb una alta intensitat i el primer que ha de pressionar és el base. Són jugadors que es complementen i que poden jugar junts. Sàbat és un gran tirador, Franch és un jugador més físic i Molins és un base d’1m97 que pot fer diferents funcions i és un jugador de molt futur. En general hem triat jugadors que puguin moure’s en diferents posicions. En el cas dels bases, que no només pugin la pilota, sinó que facin moltes més coses.

El conec perquè el vaig tenir a Palència jugant de base. És un soldat en els entrenaments. Ho dona tot i en defensa ha estat molt bé. En algun partit li ha faltat encert però no em preocupa. Acabarà fent partits boníssims. Els companys ja el busquen i el rival sempre està pendent d’ell.

La clau és la polivalència. Ara està jugant més obert però també ho pot fer a dins al costat de Schaftenaar i de l’Èric. Podrem combinar moltes situacions i sobretot fer que tots els jugadors estiguin intensos, que si algú surt només tres minuts s’hi deixi la pell.

Segur. En la LEB sempre ha estat així. En pistes com ara les nostres és fantàstic jugar, però hi ha camps com per exemple els de l’Oviedo, Pumarín, Azpeitia o el Prat on posen 700 o 800 persones que pressionen de veritat. El jugador ho nota i s’haurà de veure com controlem els nervis. Fa un any que no juguem en condicions com aquestes. El club va fer bé de portar la Lliga Catalana a Fontajau. El pes del debut a casa ja ens el traiem de sobre.

No hem mirant encara totes les plantilles a fons. L’Estudiantes és un equip top i hi ha vuit o nou equips que sembla que estan per sobre dels altres. Et diria la Corunya, Palència, Castelló, Valladolid, Granada i Alacant. Però bons jugadors no sempre fan un bon equip. El que hem de fer és mirar per nosaltres. Serem competitius contra tothom.

Segur. Ho puc dir per experiència els he provat tots dos. Juguem tots contra tots, hi ha més marge d’error i la classificació final és més real.

Si tots els jugadors es mereixen jugar i s’entrenen bé els haig de fer jugar. Benvingut problema. Això ens dona competitivitat en els entrenaments, ens fa ser millors i després és decisió meva i del cos tècnic que juguin uns o altres.

Si he de fer de policia dolent no me’n surto gaire. Soc més de l’estil dialogant i penso deu vegades abans de dir segons què, però hi ha moments en què apareix la rauxa també. Tots els jugadors són diferents. Alguns necessiten més estima i d’altres, més canya.

Ho noto. Estem en un lloc on es parla de nosaltres i cada derrota ens afecta. L’exigència és bona. De fet, ho hem de ser amb nosaltres mateixos.