Ricky Rubio té una màxima fixada al seu Twitter: “Never too high, never too low”(Mai massa amunt, mai massa avall). Per què ho diu? Perquè dilluns a la matinada va fer història amb 37 punts amb 8/9 triples. Només 72 hores abans n’havia fet 0 en els mateixos minuts (31) contra els Blazers amb 0/4 triples.

El català va tocar el cel –ser l’MVP d’un mundial on va ser campió– i va tocar l’infern –quan es va trencar els lligaments encreuats. Des de llavors, des que va tocar fons agreujat per la mort de la seva mare, el base del Masnou ha treballat molt l’aspecte psicològic i això l’està ajudant a tenir més pau interior i a centrar-se en les coses realment importants: per exemple, va ser pare quasi fa dos anys d’un nen que es diu Liam. Ho ha relativitzat tot molt i podria ser perfectament el millor sisè home de l’NBA, i per això ha de sortir de la banqueta un nombre mínim de partits. Ho relativitza tot tant que ni el dia que passa a la història en un escenari únic com el Madison Square Garden contra els mítics Knicks (109-126) amb tant que ni el dia que fa 37 punts amb 8/9 triples i 10 assistències sortint de suplent. Però sense oblidar mai altres mals moments. Ricky, si alguna cosa té, són els peus a terra.

Ricky va fer un discurs a la roda de premsa recordant a tothom que hi ha d’haver un equilibri: “La meva evolució ha sigut un procés. Tant físic com mental. Durant tota la meva carrera he tingut molts alts i baixos. Vaig arribar a l’NBA amb molta confiança, però em vaig trencar el genoll. Després vaig tenir una operació de turmell, problemes personals… Arriba un moment que el teu cap et fa pensar molt. Quan comences, el bàsquet ho és tot. Però van passant els anys i veus que hi ha més coses fora del bàsquet”, reflexiona Ricky. El base del Masnou també envia un missatge que pot servir, a diferents escales, a qualsevol nen o nena que comença en un esport però que també és exemple de vida: “Trobo que estic madurant. Perdre un partit no és el final del món, però guanyar-lo tampoc és l’èxtasi. Les emocions cal aprofitar-les però també cal controlar-les. El meu pas per Utah amb Quin Snyder i la copa del món del 2019 em van ajudar a consolidar-me com una estrella després de molts anys d’estar a l’ombra i d’ajudar els altres a brillar individualment. Ha sigut un procés més llarg del que la gent esperava, però cadascú té el seu ritme. Cadascú ha d’aprendre que no ha de dependre del que pensin els altres, sinó del que ell cregui i pensi. Hi ha vegades que una paraula se’t queda al cervell i et pot afectar moltíssim. Tot forma part d’un progrés diari”, assegura un madur Ricky que està liderant uns Cavs que estan sorprenent tothom.