La caiguda del Bàsquet Girona no té aturador. L’equip que dirigeix Carles Marco ha perdut a Fontajau contra el Corunya (68-80), un resultat que no hauria de tenir més impacte si no fos que venia precedit de cinc derrotes i que deixa el Girona en una situació molt delicada i amb la sensació de no trobar a dins de l’equip el punt d’inflexió imprescindible per canviar la dinàmica i aixecar el vol. Eric Vila (18 punts) i Vecvagars (15) han estat els màxims anotadors del partit.

El 32-40 en l’intermedi ha estat un mal menor perquè quatre minuts abans el 20-38 era un presagi pèssim. Els 16 primers minuts han estat el retrat d’un equip amb braços encongits, plom a les cames i dubtes al cap. Abús del triple, pèrdues en primera línia i escassa presència interior s’afegien a un encert descomunal del Corunya, que ha anotat els seus primers 10 tirs de 2 i 5 dels seus 9 primers triples, ajudats per la falta de convicció gironina.

Però tot ha canviat coincidint amb l’entrada de Gerard Sevillano. Primer, perquè el Girona ha començat a gastar faltes i el Corunya s’ha deixat de sentir còmode. En segon lloc, perquè les transicions han deixat de perdre’s en el no-res (ja amb 23-38) per ser productives i també perquè amb Sorolla s’ha tingut més presència interior. D’aquí ha sortit un parcial de 12-2 (0/7 tirs de camp i només 2 tirs lliures del Corunya) que, en circumstàncies normals, hauria estat un element clar d’esperança.

Però no és aquest el cas del Bàsquet Girona, que ha perdut l’equilibri per atacar en el tercer quart, de nou sense presència dels seus interiors, ni tan sols quan Ward ha estat assegut. En el duel de directors, Àlex Hernández ha estat més ben acompanyat que Sàbat i a més de governar, ha anotat (42-55) i quan ha marxat, el Girona s’ha tornat a ennuegar en els seus propis errors i en l’últim descans ja estava al llindar de la rendició (46-61). L’últim quart ha estat ben gestionat pel Corunya, que no ha passat angúnies en cap moment.