Alguna cosa està canviant al Palau. Saras no només va arribar per convertir un equip en fallida a un aspirant al tron europeu sinó que ha fet un pas més, aprofitar el talent i l’esforç dels joves del planter per il·lusionar l’afició en una causa que semblava perduda. El partit de divendres contra el Zalgiris en va ser un bon exemple. El lituà va posar en els últims minuts a pista un cinc titular amb Oriola i quatre jugadors de la Masia. El mateix divendres, arran de la lesió de Calathes i l’absència de Davies, jugant amb la selecció d’Uganda, l’entrenador va fer pujar al primer equip dos jugadors de l’espectacular generació que va humiliar el Madrid en l’últim campionat d’Espanya júnior: Rafa Villar (l’Hospitalet, 2004) i James Nnaji (Nigèria, 2004). Tots dos van compartir minuts amb el més consolidat Michael Caicedo (Palma, 2003) i amb Sergi Martínez (1999), ja amb contracte amb el primer equip.

Villar, un base realment amb caràcter que va endollar un triple en el seu primer tir, és un cas semblant al de Martínez. Tota la vida ha jugat al Barça, ja que hi va arribar d’infantil. De les seves qualitats en parla l’entrenador que va conduir l’equip al títol júnior fa uns mesos, Fabián Téllez. “És un jugador d’un talent defensiu espectacular. Molts diran que encara no és un gran tirador, però ha millorat. No és un base que entri pels ulls, com Laprovittola, però a la seva edat segurament llegeix més bé el joc que Jokubaitis i a la llarga tindrà més amenaça que Calathes en el joc d’atac, per dir dos dels companys que treballen amb ell.” Téllez recorda que en la memorable final del campionat júnior contra el Madrid (63-103) Villar va menjar-se en defensa la gran figura blanca, Núñez. “Sabíem que era el seu jugador clau i feia sis anys que feia molt mal als jugadors d’aquesta generació. El seu treball va ser memorable.” Téllez també recorda que el base de l’Hospitalet va començar com a suplent de l’uruguaià Ubal –un altre dels talents que Saras ha fet debutar al Palau– però que gràcies a la seva feina va guanyar-se un lloc de titular.

El cas de Nnaji també és similar. Va arribar al club per ser un complement de Simijk, el referent del joc interior, i va acabar no només aconseguint el lloc de titular sinó obtenint l’MVP de la final (14 punts, 6 rebots, 8 assistències, 3 taps i 28 de valoració). “No és un jugador molt alt però pels seus fonaments em recorda Kyle Hines, té un timing de salt espectacular i la cessió de Badji al Lleida l’ha beneficiat perquè és el primer cinc del planter que s’entrena amb Saras quan hi ha alguna baixa. Primer tenia problemes de lectura del joc però en poc temps va assimilar els sistemes.”

De Caicedo, que va ser l’MVP del campionat, Téllez en remarca el seu marge de progressió: “Va començar jugant a futbol i es va incorporar tard al bàsquet però la seva competitivitat és brutal. Encara ha de millorar el tir i el bot però no és estrany que hagi passat al davant dels mateixos Ubal i Bonilla, jugadors amb més talent. És un atleta completíssim, un guanyador nat.”