L’Spar Girona es juga la set­mana que ve a Fon­ta­jau més de mig curs euro­peu, con­tra el Lan­des (dime­cres) i el Dinamo de Kursk (ajor­nat la set­mana pas­sada, serà dis­sabte). Gua­nyar-los és la clas­si­fi­cació vir­tual per als quarts, l’objec­tiu de l’Uni, i igua­lar el sos­tre d’un equip femení català en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal, esta­blert el curs pas­sat per les giro­ni­nes amb el for­mat bom­bo­lla. I queda la dar­rera jor­nada a la pista del Gdy­nia, cuer i que ni tan sols aspira a la con­so­lació d’anar a l’Euro­copa. Hi ha tanta igual­tat entres els can­di­dats als qua­tre pri­mers, que els duels direc­tes mul­ti­pli­quen el valor de les pro­pe­res victòries. L’Schio, per exem­ple, juga dos cops a Istan­bul i rep també el Kursk, a banda d’un Sopron - Gala­ta­sa­ray.

Una opor­tu­ni­tat per­duda és la der­rota d’ahir, que posada en con­text s’explica per la manca de rodatge de l’equip, que surt d’una qua­ran­tena pel brot que va patir. Si la qui­lo­me­trada ser­veix per fer pujar el to com­pe­ti­tiu valdrà la pena. Si més no per com­pro­var que aquest equip, si no defensa com diu­menge pas­sat a València (55-61 amb dues juga­do­res més com recor­dava Julbe després del par­tit), no se’n surt con­tra rivals de pri­mer nivell. I menys encara rega­lant cis­te­lles fàcils com els tres con­tra­a­tacs amb què les tur­ques, apa­gant l’atac gironí amb una 2-3, van cap­gi­rar el mar­ca­dor (8-12, 14-12 i 18-14). Queda l’esforç, el que per­met veure’s 21 avall a l’inici del ter­cer quart (Kra­jis­nik de tres) i arri­bar a bai­xar de la bar­rera psi­cològica (74-66 Mendy de tres a 3:25).