“Tenim equip de sobres”

Bé, la lliga va començar amb força lesi­ons i pro­ble­mes, però vam fer la feina menys con­tra el Pro­mete i el Ger­nika, uns par­tits que hauríem d’haver gua­nyat. Estem en una posició cor­recta i en l’Euro­lliga també estem con­ten­tes, hem fet el màxim de victòries del club, però teníem un grup com­pli­cat i ara hem de veure si l’Schio perd con­tra el Fener­bahçe i nosal­tres gua­nyem el Lan­des. Però la feina és bona.

Mirem les dues com­pe­ti­ci­ons de manera sepa­rada. Esta­rem pen­dents del que faci l’Schio perquè ens afecta el resul­tat, però sabem que els par­tits con­tra la Seu són sem­pre com­pli­cats i el pre­pa­ra­rem el millor pos­si­ble. Abans hem d’anar a Leganés i que s’incor­pori tot­hom.

No ho hem comen­tat gaire, parlàvem de què era millor i al final el que volem és anar a gua­nyar tots els par­tits i que sigui el que sigui. Si ens que­dem a l’Euro­copa és una bona opor­tu­ni­tat de jugar més par­tits a Europa i tenir Fon­ta­jau ple de gent i gau­dir-ho.

M’ha impres­si­o­nat molt, perquè sí que als Estats Units va molta gent als par­tits i a l’Estat espa­nyol també, o quan vaig jugar a Itàlia... Mai havia vist un pavelló així de ple. I no per la gent que ve, sinó per com ho viuen. Noto que l’afició és una juga­dora més, sem­pre hi és i ho viu molt inten­sa­ment. I no ho dic perquè jugui aquí, però la de Girona és una de les millors afi­ci­ons amb què he jugat.

Pensa que venim d’un any en què no hi havia públic i es juga dife­rent. Quan sents que la gent reac­ci­ona amb un “oh” a la jugada que fas o pres­si­ona quan les coses no van bé, et dona aquesta ener­gia que et fa jugar millor.

Òbvi­a­ment no ho faig per sor­tir als high­lights, és la manera que tinc de jugar. Igual que la Bek [Gard­ner] és molt estètica o la Keneddy Burke fa aquests rever­sos. Jo jugo més al canvi per dar­rere l’esquena, o les pas­sa­des, que els comen­ta­ris­tes diuen que les faig com la Laia Palau. Al final, tinc algú de qui apren­dre a ser millor. Es nota i se sent la gent que reac­ci­ona, com con­tra el Kursk, amb la pas­sada a Labucki­ene, que fa l’addi­ci­o­nal. Ho faig perquè és la millor opció, però a la gent també li agrada veure espec­ta­cle.

Al final de tem­po­rada prendrà la decisió que cre­gui con­ve­ni­ent, però a mi per­so­nal­ment des del pri­mer dia m’ha aco­llit molt i molt bé. No penso que sigui el relleu de ningú, he vin­gut a Girona perquè crec que és un molt bon club, estic jugant l’Euro­lliga i crec que és una gran opor­tu­ni­tat per a mi de jugar amb la millor base euro­pea de tots els temps. I no només dins la pista, passo mol­tes hores amb ella als viat­ges i a l’habi­tació i n’aprenc molt, de tot el que ha vis­cut i tot el que m’explica. Em sento afor­tu­nada i tant de bo es retiri als 45 o 46 anys, sem­pre li faig aquesta broma. Prendrà la seva decisió, tot­hom l’ha de res­pec­tar i crec que depèn de molts fac­tors.

Per a mi per­so­nal­ment aquest gener ha estat força com­pli­cat. Més que al prin­cipi: hi érem gai­rebé totes, menys la Frida, fèiem un bon joc i física­ment estàvem bé. Pri­mer el vam aga­far cinc de nosal­tres, jo entre elles, i ens van con­fi­nar. Després vam jugar a València i després va sor­tir el segon brot, que ja es va publi­car que eren la Laia, la Julia i l’Alfred. Tot l’equip menys tres l’hem aga­fat i ha estat com­pli­cat. Costa tor­nar, vam estar a casa tan­cats, jo en el meu cas nou dies. I ara hi ha una altra atu­rada, que ens ha anat bé per des­con­nec­tar men­tal­ment. Però també cos­tarà quan tor­nem.

Mai l’he jugada, però totes diuen que és una de les com­pe­ti­ci­ons més difícils de jugar. Cada par­tit és a vida o mort i si hi arri­bem amb bones sen­sa­ci­ons tenim equip de sobres per gua­nyar. Però tots sabem que no només el Sala­manca i el València ani­ran al màxim, cada equip et pot gua­nyar, i la Seu o Ger­nika ja ho han fet. Ara, si tenim tot l’equip al com­plet, que encara no ha pas­sat, tenim pos­si­bi­li­tats clares de poder gua­nyar.