L’Spar Girona comença a acumular tants dies històrics com l’independentisme fa uns anys. Demà (20.15 h) té l’ocasió de plantar-se per segona temporada en els quarts de final de l’Eurolliga, on l’espera el campió, el Iekaterinburg. Per fer-ho caldrà batre el Landes, i amb el suport dels seguidors serà més factible. Així, el president del club, Cayetano Pérez, fa una crida a l’afició perquè respongui i es pugui arribar als quatre mil seguidors. “La millor entrada ha estat de 3.600; esperem que tot i l’horari i el fet que el partit sigui entre setmana puguem arribar-hi. L’ocasió s’ho val.” “A partir de dijous haurem de recordar l’efemèride del 23-F com el dia que l’Uni va passar als quarts de l’Eurolliga”, hi afegeix aprofitant que la data té altres ressonàncies.

El Top-8

Dues temporades seguides entre els vuit millors equips d’Europa es diu aviat, però no és una cosa fruit de cap improvisació. “Fa uns anys, si ens haguessin dit que estaríem aquí ens hauria semblat irreal, però també és cert que fer aquest pas ens consolida com un dels grans equips de l’Eurolliga, que era un dels objectius que hem tingut aquestes últimes temporades i que podem assolir a poc a poc però treballant molt.”

El president també té la idea que una eliminatòria contra les actuals campiones d’Europa seria la cirera del pastís europeu. “No ens enganyem, jugaríem contra la selecció del món, i veure les nostres jugadores mirant de donar la campanada és una cosa que no tindria preu.”

L’odissea

Arribar al febrer del 2022 en disposició no només de jugar uns quarts de l’Eurolliga sinó d’estar en situació de lluitar cos a cos amb el València i l’Avenida pels títols de la copa i la lliga sembla un petit miracle observant amb perspectiva d’on ve el club amb les crisis provocades pel Glòria primer i el coronavirus després. “Hem hagut de reduir el pressupost aquestes últimes temporades; no ens podíem permetre un altre any amb dèficit.” Com s’ha congeniat les retallades amb la construcció d’un equip superlatiu. Aquesta és la qüestió. “Una feinada entre tots, començant per Pere Puig, Noe Jordana i Xavi Fernández, de tenir tres ulls posats en el mercat, i els que estem més al cas de la gestió econòmica, fer tots els equilibris imaginables per fer-ho possible.”

Del drama a l’esperança

No cal anar gaire enrere tampoc per considerar la situació actual com aigua, aquesta sí, caiguda del cel en plena sequera. Al principi de curs es van acumular lesions, jugadores que arribaven tard o no arribaven, múltiples casos de covid, aturades de les competicions, etc. “He arribat a pensar si no havíem trepitjat allò que tots sabem. Ara bé, aquestes dificultats ens han ajudat a gestionar dia a dia cada problema que apareixia. Hem après a conviure amb aquestes lesions i contagis i com treballar sobre la marxa per evitar que l’equip perdés potencial. Hem arribat al tram més important de la temporada amb pràcticament totes les jugadores bé, tot i que Burke ens va donar un ensurt l’últim dia.”

Gaudir i fer gaudir

El president del club treu pressió a l’equip sobre els objectius esportius de la temporada, tot i que admet que seria molt important assegurar una plaça per a l’Eurolliga 2022/23. “Poder aspirar als títols ja és una cosa molt gran per nosaltres, però el primer objectiu de tots és que entre tots ens ho passem bé, sobretot el públic que ve a Fontajau, i si arriba algun títol, doncs encara millor.” Pérez reconeix que l’entrenador, Alfred Julbe, també ho està passant més bé ara, amb totes les jugadores disponibles. “Amb aquest equip ell també pot gaudir més de la seva feina.”

Del silenci a la il·lusió

Una de les pitjors etapes en la presidència de Pérez va ser haver de presenciar partits des de la llotja amb les portes de Fontajau tancades. “En els partits de l’Eurolliga de la temporada passada vaig tenir una sensació molt estranya i decebedora. Pensava en tota la gent que em trobava els diumenges i que no podia ser-hi.” Afortunadament tot ha canviat i l’afició torna a “jugar” els partits de l’equip.