L’entre­na­dor de l’Ave­nida i exen­tre­na­dor de l’Uni Roberto Íñiguez ha fet un duríssim comu­ni­cat per­so­nal en què cri­tica l’Euro­lliga per la decisió que va pren­dre ahir quan va des­qua­li­fi­car els equips rus­sos de la com­pe­tició: Ieka­te­rin­burg i Kursk. L’equip de Sala­manca, que havia de jugar con­tra l’Schio als quarts, un equip en prin­cipi asse­qui­ble per al sub­campió euro­peu, haurà d’enfron­tar-se ara con­tra les giro­ni­nes, un duel de pronòstic més incert.

“Espe­rava i con­fi­ava que la FIBA refés el qua­dre d’encre­ua­ments seguint cri­te­ris exclu­si­va­ment espor­tius i que d’aquesta manera es fes justícia espor­tiva. La meva opinió és clara: el més just i cor­recte després de l’exclusió dels equips rus­sos hau­ria haver estat que només els altres sis equips clas­si­fi­cats per al play-off tin­gues­sin l’opor­tu­ni­tat de jugar la final a 4, cadas­cun en les posi­ci­ons que va merèixer durant la lliga regu­lar. Però no, final­ment un equip va per­dre l’avan­tatge de camp i la va gua­nyar en els des­pat­xos; els dos equips que havien de jugar l’Euro­copa –un era l’Uni– ara estan a l’Euro­lliga i els can­vis d’empa­re­lla­ments han bene­fi­ciat a uns i han per­ju­di­cat a altres”, asse­nyala Íñiguez, que abona una teo­ria de la cons­pi­ració: “Per què tot això. Res no és casu­a­li­tat. Res.”

El tècnic també admet que el seu pri­mer impuls en conèixer la notícia va ser el de no par­ti­ci­par en la com­pe­tició i aban­do­nar l’equip. “Estava molt dol­gut però anar-me’n ara hau­ria estat de covards.” L’entre­na­dor també pre­cisa en el seu llarg comu­ni­cat que en cap cas tot ple­gat no és una “crítica” a l’Uni . “A Girona vaig recu­pe­rar la meva passió per entre­nar i vaig viure una experiència que por­taré sem­pre en el meu cor.”

També és cert que en la tem­po­rada pas­sada se les va tenir amb l’entre­na­dor actual de les giro­ni­nes, Alfred Juilbe, que el va sor­pren­dre en les semi­fi­nals de la copa.