Després del petit dis­gust que va supo­sar la der­rota con­tra el Gra­nada a Fon­ta­jau, el Bàsquet Girona es va retro­bar a la Coru­nya amb la victòria fent un par­tidàs que ha de mar­car el camí de l’equip en el futur a curt i mitjà ter­mini. L’equip va res­pon­dre a l’exigència d’un rival directe (72-96), recu­pera el lloc en la zona de play-off i ja té remun­tada la diferència de punts amb els gallecs, que van gua­nyar de 12 a Fon­ta­jau.

Fje­lle­rup, que en cada par­tit sem­bla una bomba a punt d’escla­tar, va fer el seu millor par­tit (23 punts, 5 assistències i 4 rebots) i es va posar l’equip a l’esquena en un inici de ter­cer quart espec­ta­cu­lar. El pre­si­dent també va anar a la seva (16 punts i 10 rebots) i ni tan sols l’amenaça de Ward, un dels grans cen­ters de la LEB Or el va inco­mo­dar.

Pri­mer, defen­sar

L’equip de Jordi Sar­ga­tal va començar a sege­llar la seva setena victòria en vuit par­tits en els pri­mers minuts, quan va acon­se­guir asse­car els tira­dors locals amb aju­des cons­tants al dar­rere i la presència inti­mi­da­dora de Gasol, un gegant quan aixeca els braços. Ser­gio García ha apos­tat per Diagne de cen­ter, però el pre­si­dent juga­dor no en va tenir ni per començar. Urta­sun, a més, va exhi­bir la seva pun­te­ria i l’equip va aga­far ben aviat un marge de segu­re­tat (5-15) con­tra un rival ofus­cat en el joc estàtic. L’equip va saber con­viure amb el marge dels deus punts amb la segona uni­tat també apor­tant inten­si­tat i punts. La presència de Ward i Lof­berg, els més peri­llo­sos de casa, no va can­viar el signe del par­tit, tot i que els gallecs van començar a tro­bar algu­nes cis­te­lles fàcils després d’un pri­mer quart per obli­dar.

“Qué bueno que viniste”

Després de la represa va començar el fes­ti­val par­ti­cu­lar de Fje­lle­rup, que amb deu punts seguits de fona­ments purs, tir sobre bot, con­tra­a­tac i pene­tració va des­fer com un for­matge la defensa local. La ter­cera falta el va enviar a la ban­queta en el pit­jor moment per a ell. Hi va haver una tímida reacció dels de casa (50-58), que Sar­ga­tal va fre­nar amb un temps mort. Sàbat va silen­ciar l’afició amb un tri­ple letal (52-66). L’últim quart va aca­bar sent un pas­seig mili­tar del Girona amb Franch exhi­bint els seus millors recur­sos. Soro­lla, més valent, va aparèixer per col·labo­rar en la causa i Gasol, des de la ban­queta, va veure com els seus com­panys rema­ta­ven la feina.

Diu­menge visita Fon­ta­jau un altre rival directe, l’Acunsa de Guipúscoa.