La Fonteta m’enamora

L’ordre

Uns fac­tors que aquest any can­vien d’ordre perquè ahir les taron­ges eren el rival en les semi­fi­nals de l’equip d’Alfred Julbe, que va manar des del final del pri­mer quart, quan les rota­ci­ons van des­ta­par la diferència de poten­cial de la plan­ti­lla giro­nina res­pecte als altres equips de la lliga ara mateix. Mendy i Onyenwere són les que van posar les ver­me­lles al davant després de l’espec­ta­cu­lar inici d’Ouviña –13 punts, amb tres tri­ples (15-9)– i, una altra juga­dora de ban­queta, Laia Flo­res, qui amb 7 punts seguits al final del ter­cer quart, tri­ple en l’últim segon cre­uant la pista fins que llança dese­qui­li­brada de 9 metres, man­te­nia les visi­tants al davant (48-51) abans que en els minuts deci­sius, amb la defensa giro­nina des­ple­gant un nivell físic ini­ma­gi­na­ble en les edi­ci­ons de la copa en què sem­pre li aca­bava sor­tint creu, fos Mendy la que decidís amb un tri­ple a 53 segons (59-67). Flo­res ha estat els dos par­tits la juga­dora millor valo­rada de l’equip gironí. 8 punts (6/6 tirs lliu­res), 5 rebots, 6 assistències, 3 recu­pe­ra­ci­ons, 2 taps, 4 fal­tes rebu­des i 25 de valo­ració (+29) en 18:21 diven­dres i 9 (2/2), 3 cap­tu­res i 3 pas­sa­des de cis­te­lla per aca­bar, en només 16:07, amb 16 de valo­ració i +12 amb ella a pista. La mata­ro­nina debuta a la copa i ja és can­di­data a MVP si el títol torna a Girona. Com Gray fa un any?

Les mil i una

Més casos par­ti­cu­lars: Mendy juga la final de Sala­manca el 2020 amb un esquinç al tur­mell i, ahir, la clava de tres a la pri­mera que toca (15-15) i fa el tri­ple que tanca el mar­ca­dor perquè Gard­ner, la refe­rent ano­ta­dora al perímetre gironí, s’asseu a la ban­queta. I esti­rant el fil s’arriba a l’infi­nit, com el duel que viurà avui Ada­ora Elonu con­tra el seu equip els dos ante­ri­ors cur­sos, amb qui va gua­nyar la seva cin­quena copa després de la que va aixe­car amb el Con­quero el 2016 i amb l’Ave­nida del 2017 el 2019 abans de fit­xar per l’Uni. L’alera pivot té els matei­xos títols que Laia Palau (5), líder en par­tits dis­pu­tats i assistències repar­ti­des. Ara, per a lide­ratge el de l’Ave­nida en el pal­marès, 9 títols amb el pri­mer a València el 2005 i 7 dels últims 10 –Rivas 2013, Con­quero i Uni, les excep­ci­ons–. L’altra cara de la moneda? El València, que ha jugat qua­tre cops la copa des del 2019 i que sem­pre ha cai­gut con­tra el club gironí a quarts, semi­fi­nals, la final i semi­fi­nals.

Fons

Cris­tina Ouviña en el pri­mer quart va ser l’argu­ment local, amb Que­ralt Casas des­a­pa­re­guda i fallant una safata després de recu­pe­ració. Julbe ja va treure les deu juga­do­res amb qui compta ahir en el pri­mer quart (19-20) i, en el segon, Onyenwere és qui va fer mal perquè entre ella i Labucki­ene van des­pu­llar el joc inte­rior taronja i, quan Rubén Bur­gos va reac­ci­o­nar, el cos tècnic gironí va fer jugar la rookie de l’any a la WNBA i Burke jun­tes (19-26). Itziar Germán de tres i de dos després de temps mort local va ajus­tar el mar­ca­dor (26-28) i Mendy, Rei­sin­ge­rová i Burke van res­pon­dre per esta­blir la màxima (26-34). Els tri­ples d’Allen i Ouviña en l’inici del ter­cer quart i, sobre­tot, Leti­cia Romero amb 9 punts, van cap­gi­rar el mar­ca­dor (46-44), moment en què Laia Flo­res va sor­tir a la pales­tra i, en l’últim quart, va ser l’experiència i la força col·lec­tiva de l’Spar la que va aca­bar impo­sant el seu fons.