FIBA Champions

Orgull d’equip i d’afició

Bàsquet. FIBA Champions League. Un Baxi Manresa per a la història no pot rematar el somni i és superat pel Tenerife, que trenca la final amb un 7/10 triples en el tercer període (71-89)

Baxi Manresa 87 Tenerife 98

BAXI MANRESA:Dani Pérez (12), Francisco (12), Valtonen (2), Moneke (24), Bako (2) -cinc inicial-, Maye (10), Sima (4), Rafa Martínez, Steinbergs i Vaulet (6). 321/35 de 2. 9/33 triples (2 Francisco, 2 Maye, 2 Moneke, 2 Pérez i Thomasson). 18/24 lliures. 30 rebots (8 Moneke). 12 assistències (3 Thomasson) i 83 de valoració (27 Moneke).LENOVO TENERIFE:Huertas (13), Salin (18), Sastre (9), Doornekamp (11), Fran Guerra (4) -cinc inicial-, Fitipaldo (7), Smith, Wiltjer (17), Shermadini (14), Sulejmanovic (5) i Todorovic. 27/37 de 2. 13/24 triples (4 Salin, 3 Wiltjer, 3 Doornekamp, 2 Fitipaldo i 1 Sulejmanovic). 5/9 lliuires. 30 rebots (7 Doornekamp). 26 assistències (14 Huertas) i 122 de valoració (22 Huertas).PARCIALS:25-27, 25-22 (50-49); 17-33 (67-82) i 20-16 (87-98).

7/10

triples

Tenerife en el 3r quart

Amb el cap ben alt. Però molt alt. És cert que es va perdre una oportunitat històrica segurament única pel context en què ha arribat, amb els recursos que té un club modest però gegant d’il·lusions. Amb el temps es podrà veure en perspectiva el que s’ha assolit. Evidentment, amb el temps no es podrà canviar la història i recuperar el títol d’ahir, però sí que es valorarà que Manresa hi ha guanyat, que el bàsquet català hi ha guanyat i que l’afició del Nou Congost hi ha guanyat –amb tres generacions juntes vivint un dia per al record–, i mantenint en tot moment una filosofia Manresa que és el que dona sentit a tot plegat. El nou pavelló que s’ha de fer ha de servir per donar-hi una empenta més, perquè el que és segur és que al cor de Catalunya el bàsquet ara mateix batega més fort que mai, i cal inflar el pit pel que s’ha viscut a Bilbao, a dins i, sobretot, a fora de la pista. No es poden obviar algunes coses que cal tenir presents: que el Tenerife també juga, que el Tenerife té tres vegades més de pressupost que el Baxi i que això fa que pugui tenir jugadors, com Huertas, que marquen la diferència.

La final va viure un primer temps de màxima igualtat, amb alternatives i un joc molt ofensiu. Salin va donar la primera empenta (9-16), però Moneke, anotant els primers 11 punts, hi va donar resposta (16-15). El matx va ser igualat fins al descans (50-49). Però va ser en el tercer període quan els canaris van sentenciar amb una pluja de triples que ni el canvi defensiu del Baxi va poder aturar: 7/10 en aquest període. La diferència es va disparar (71-89) i allà es va acabar tot, perquè, tot i que hi va haver una última oportunitat (79-91), els manresans van encadenar set triples fallant.

Huertas, MVP diferencial

El brasiler (39 anys), que va guanyar la FIBA Cup amb la Penya el 2006 i que va fer eclosió en l’ACB a Bilbao, va ser l’MVP amb una exhibició: 13 punts i 14 assistències. També va ser especial per a Txus Vidorreta, que és de Bilbao.

ELS VESTIDORS

No tot és guanyar o perdre; és normal estar decebuts, però som humils i sabem el que hem fet
Pedro Martínez
No hem arribat al millor moment. És històric igualment i a la graderia hem guanyat de pallissa
Rafa Martínez
Campions
2016/17 T enerife-Banvit 63-59
2017/18 AEK-Mònaco 100-94
2018/19 Virtus-Tenerife 73-61
2019/20 Burgos-AEK 85-74
2020/21 Burgos-Pinar 64-59

El Nou Congost de Miribilla

L’afició va estar espectacular en un dia inoblidable en què es van vorejar els 5.000 aficionats en un ambient increïble també per a Bilbao. El desplaçament més massiu fins ahir havien estat 1.500, en la copa de Múrcia del 1996.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)