És una de les coses que ens van portar a ser el millor equip de l’Eurolliga i de l’ACB per ser l’equip més regular. Poder tenir jugadors de tant nivell, de tantes qualitats, tants registres diferents, poder jugar amb alts i baixos, et fa ser un equip més preparat per a moltes situacions i confiem en tots els jugadors perquè tots podem ser importants. Amb la quantitat de partits que hi ha a la temporada tothom té el seu moment.

Nosaltres ens hem de centrar sobretot en el que sabem fer bé i en el que ens ha portat a guanyar el Madrid els últims cinc partits. Si tots estem connectats, sens dubte, som el millor equip d’Europa. Però ho hem de demostrar també en partits de màxim risc. Ja ens va costar contra el Bayern als quarts, però ens va fer més forts. Hem de jugar col·lectivament i ser molt agressius. És cert que a un partit pot passar de tot, i s’equivoca tothom qui pensa que el Madrid aquest any no està bé. Només Llull té més experiència que molts equips junts de l’Eurolliga, Laso coneix perfectament els seus jugadors i, sobretot, tenen un esperit competitiu que els porta moltes vegades molt més lluny del que el seu joc reflecteix a la pista.

La gent que em coneix sap que no soc així. Va ser una etapa més de la meva carrera en què ni el Madrid em va treure el màxim ni jo vaig rendir al nivell que esperava. Estic agraït del temps que vaig estar allà.

Doncs una mica et diria que és un cas semblant al del Madrid. Al principi de la competició van perdre molts partits, segurament alguns inesperats, però només has de veure els jugadors que tenen a la plantilla per veure que quan arribes fins aquí els petits detalls són determinants.

Molt. Però ara ell és l’entrenador i té un sistema i confia totalment que el seu sistema ens portarà a guanyar. Encaixo en moltes situacions en el seu sistema i m’ha ajudat a treure molt rèdit, m’ha ajudat a créixer, a treure’n avantatges, però també és molt més fàcil jugar amb algú com Nick Calathes al costat, que fa que tot sigui més fàcil, i amb un altre xaval com Jokubaitis, que fa que augmenti la competència, et fa créixer, sempre és allà, és llest i et farà sempre un bon partit. La posició està més que ben coberta.

En Cory és un guanyador i és un dels líders del vestidor. És molt important que ell hi sigui sempre, i tot i que no jugui sempre és allà, sempre dona l’opinió i sempre ha estat als partits. Tenir-lo avui en dia a la dinàmica de l’equip és un altre problema per al rival. Tenir Higgins sempre és bo.

No he tingut cap experiència en una final a quatre. Jo no tinc por de res, intento gaudir de tot el que em ve de nou i és el repte de la meva carrera, i he estat lluitant molt per perseguir aquest títol, que desitjo amb bogeria.

A molta gent, per la meva manera de ser o de jugar, li sembla que no tingui collons perquè sembla que no tingui la intensitat que tenen d’altres o no jugui fort. Però qui em coneix en el dia a dia sap que jo confio molt en el meu joc, la meva personalitat i el meu caràcter. Avui en dia la clau del meu bon moment és que tinc un entrenador, uns companys i un club que confien en mi i així tot és més fàcil. Estan còmodes amb el meu joc i amb mi.

No sé si defenso molt bé perquè tinc mancances de concentració a vegades. Però ha estat clau aquest any tenir paciència. Han tingut molta paciència en Saras i el seu staff per veure quina era la millor manera perquè jo pogués defensar fort. Confien en el meu instint, en la meva manera de defensar i quan estic a pista amb el Barça a l’ACB o a l’Eurolliga, amb Saras com a entrenador, m’obliga a donar un extra a la pista en defensa.

Pot ser que se’m vegi lliure però et puc assegurar que aquesta ha estat la temporada que més disciplinat m’he sentit. És difícil sortir del sistema però el que ara em demana Saras és ser agressiu, estar tota l’estona atacant i ser una amenaça per al rival, i també m’ha fet millorar molt l’aspecte ofensiu.

Intento ser sempre la mateixa persona. El naixement de la Bruna, la meva filla, ha fet canviar una mica la meva personalitat i separar una mica les coses en el bàsquet. Quan arribo a casa penso en bàsquet però intento no ofuscar-me. Quan jugues tants partits hi ha dies de tot. L’únic que he de fer és estar preparat sempre. Estic bastant tranquil per quan les coses van bé i quan van malament.

Em va sorprendre i molt. No t’he d’enganyar. Estava dinant diumenge tranquil·lament aprofitant el dia lliure i vaig rebre la trucada. Segur que no tinc les estadístiques d’altres anys però si soc allà és perquè he fet les coses bé i perquè m’ho mereixo.

No canviaré les meves rutines en la meva primera final four.

No hi ha gaires diferències entre els dos clubs, més enllà dels colors. Tots dos aspiren a tot. Tothom té motivació extra per intentar guanyar-te però el que m’he trobat al vestidor del Barça és molta humilitat i molta unió, i això és determinant. Tots anem a l’una.

Sempre tenir el mar Mediterrani a prop m’ha anat bé. Estic molt còmoda al Barça i soc molt feliç, però no miro enrere i tampoc vull pensar gaire en el futur. El meu futur és dijous contra el Madrid.