L’MVP no va ser Shermadini, va ser el Palau Olímpic. El factor pista ha estat clau. Ho va ser en el primer assalt i ho va ser ahir. La Penya va tornar a treure de la pista un equip com el Tenerife, un equip amb un ADN propi, amb més de la meitat de la plantilla de la casa i quan només fa cinc anys la Penya es jugava la possibilitat de baixar a la LEB. Ara el Joventut està molt viu. I tot ho va fer amb una afició bolcada amb l’equip, que veu com el Joventut torna a una semifinal després de 14 anys sense ser-hi, on jugarà contra el Barça. Divendres serà el primer assalt al Palau Blaugrana (21 h); el segon, també a Barcelona, diumenge (12.30 h), i dimecres a Badalona (21 h). Si hi ha quart partit seria al Palau Olímpic el divendres (21 h) i el cinquè i definitiu seria al Blaugrana el diumenge següent (18.30 h).

El matx va tenir un guió semblant al del primer assalt amb la Penya anul·lant Huertas amb un Feliz espectacular i un Tomic atacant Shermadini. La diferència va créixer per sobre dels 10 punts molt ràpidament (18-5). I va anar creixent fins als 18 punts en e l descans (38-22) amb Joel Parra fent dobles figures (10 punts i 10 rebots). En el tercer quart va continuar el festival amb un Joventut molt brillant, en què tothom va sumar i en cap moment va treure el preu de l’accelerador. L’equip tenia ambició, no volia sorpreses. Tot això sense una peça clau com és Brodzianski i amb qui havia de ser el referent, Brandon Paul, sense jugar. Però amb una Penya que va tornar a ser un huracà.