La bufetada que va suposar l’eliminació del Barça en la semifinal de l’Eurolliga contra el Madrid va canviar totalment el panorama. Els blaugrana havien arribat a la cita líders contundents de l’Eurolliga, de l’ACB i havent guanyat la copa. El Madrid, el pitjor dels últims anys, castigat també per les lesions greus d’Alocén, Williams-Goss i Randolph, amb Abalde i Llull tocats, amb Heurtel i Thompkins apartats per indisciplina i, fins i tot, sense entrenador després de l’infart de Laso. Però des de Belgrad les coses van fer un gir de 180 graus. El Madrid es va créixer i el Barça va començar a apagar-se de forma alarmant. La caiguda en picat ha estat absoluta: de joc i de sensacions. L’equip ha arribat cremat al tram final i a Jasikevicius se li ha escapat de les mans.

Tot i tenir el factor pista a favor, el Barça ja va patir el que no està escrit per tombar la Penya en semifinals, tot i no tenir Brodziansky i amb Brandon Paul desaparegut. En la final es va veure que el que eren sensacions es convertien en realitat: un Barça fos. El Madrid va abusar literalment en el joc interior amb un Tavares pletòric i MVP –ahir, 41 de valoració amb 25 punts i 13 rebots–, Poirier mostrant la millor versió i tot el Madrid castigant en el rebot amb Yabusele pletòric i Causeur fent una exhibició multiplicant-se en tots els aspectes al costat de Hanga. El Barça va ser un equip sense timó i ni Mirotic va poder exercir de líder, perquè va trobar a faltar escuders com ara Calathes, Higgins i Laprovittola, que havien de ser clau. Ahir, en què el Barça es jugava el match-ball, va tornar a estar sense l’actitud necessària per doblegar un Madrid que va anar sempre per davant, menys amb el 55-56, però va ser un miratge, perquè, llavors, la reacció va ser letal, amb Tavares aixafant els rivals, Causeur rematant la feina i Deck jugant al pal baix. Mirotic ho definia al final: “La temporada s’ha de qualificar de fracàs.”