ACB

JORDI MARTÍ

DIRECTOR TÈCNIC DEL JOVENTUT

“El creixement de la Penya s’ha accelerat massa ràpid”

L’arquitecte del Joventut explica els adeus de Bassas, Zagars, Willis i Brodziansky, la renovació de Ventura i els fitxatges fets i els frustrats; parla de les expectatives i considera que potser encara no tocava acabar tercers a l’ACB

La decisió de Bassas l’assumeixo jo; ens hauríem fet mal si hagués continuat
Harvey tenia coses que ens han fet fer enrere i Bost ha fet d’actor d’un film surrealista

Jordi Martí ha estat un dels artífexs de la gran tem­po­rada del Joven­tut, que ha tor­nat entre els grans. Les expec­ta­ti­ves, però, van crei­xent i això obliga a pren­dre deci­si­ons, algu­nes d’impo­pu­lars.

Plan­ti­lla tan­cada?
Sí, però hem de valo­rar l’esce­nari per als joves. Volem que Maronka con­tinuï crei­xent i, si no fos la millor opció per a ell, el cediríem i reforçaríem el joc inte­rior. Començarem la pre­tem­po­rada amb els tretze d’ara per veure com encai­xen i després ja deci­di­rem.
Hem pas­sat d’un equip amb qua­tre bases a dos. Sufi­ci­ents?
Sí. El per­fil ha can­viat. Els últims anys hem vist que els centímetres cúbics són impor­tants a les plan­ti­lles. Posar físic en l’aspecte defen­siu ens està donant èxit. El setanta per cent dels sis­te­mes actu­als es basen en el blo­queig i con­ti­nu­ació. Si en aquesta situ­ació et gene­ren supe­ri­o­ri­tat ja tens oberta una via d’aigua. Això també va lli­gat amb el nos­tre refe­rent, que és Tomic. El per­fil de base direc­tor que agrada a Bada­lona ja no es porta. Cor­balán jugava cami­nant; ara fins i tot Hanga juga de base. El model és fer més gran l’equip. Si no, ens pas­sarà com l’any de Diego Ocampo, que la gent ens deia que jugàvem molt bé però no guanyàvem. Tenim Pau Ribas, que en cate­go­ria júnior feia de base i aquest any ha aca­bat dos par­tits jugant de direc­tor i l’equip ha gua­nyat. Guy també pot fer bai­xar la pilota.
Zagars ha pre­fe­rit mar­xar. Quina sor­presa, oi?
Estic bas­tant dece­but. Crec que ell pensa una cosa però està mal asses­so­rat pel seu repre­sen­tant, un agent NBA, perquè és germà de qui és [Por­zin­gis]. Però no té ni idea de traçar car­re­res de joves i no ha res­pec­tat la Penya. Espero que l’Arturs algun dia valori el que li hem donat a Bada­lona. Li vam fer una pro­posta de qua­tre anys tot i haver tin­gut mala sort en la seva tra­jectòria perquè dels cinc anys a la Penya a pista només n’ha estat un i mig en actiu.
El tema més can­dent ha estat l’adeu de Bas­sas.
És una situ­ació molt difícil i l’assu­meixo tota jo. Ho ha fet molt bé a la Penya, però vam pren­dre la decisió de porta el Gui­llem i, afe­git al crei­xe­ment de Feliz, ha fet que en Fer­ran perdés el rol que tenia. Vaig par­lar-ne amb ell. Hau­ria estat una situ­ació incòmoda. La millor situ­ació per a ell era que fes el pas que ha fet, si no ens hauríem fet mal pel camí el curs vinent i ell hau­ria per­dut valor de mer­cat. Sé que és difícil d’enten­dre, perquè ens omplim la boca par­lant de la base, però no podem tenir al pri­mer equip tots els juga­dors que han sor­tit del plan­ter.
Amb Ven­tura la sen­sació és que la pressió de l’afició va can­viar la idea ini­cial del club. És així?
Es va gene­rar una situ­ació incòmoda. Fallava un tir lliure o un tri­ple i la gent dema­nava la reno­vació i sem­blava mofa. És el capità de la Penya, n’ha vis­cut de tots colors i s’ha gua­nyat ell sol els pas­sos que ha fet. No vam estar con­di­ci­o­nats per l’opinió. Hi ha un moment que l’Albert volia reno­var, pel camí va can­viar d’agent i nosal­tres no teníem pressa perquè venia de ser el millor tri­plista de l’ACB. Li vam dir que si tenia pressa i tenia opci­ons que les agafés però mai que no comptàvem amb ell. No és només juga­dor de la Penya sinó el que repre­senta per al club.
Teníeu lli­gats Bost i Har­vey?
El pivot tenia con­tracte, es va allar­gar la nego­ci­ació i al final hi havia coses que ens van fer fer enrere. En el cas de l’escorta mai ho sabré del cert, però crec que si en uns dies anun­cia que ha can­viat d’agent veu­rem que Bost ha jugat amb tot­hom fent d’actor en una pel·lícula sur­re­a­lista.
I final­ment us decan­teu per Howard i Guy.
El pivot tenia l’opció de jugar Euro­lliga però vol jugar a l’ACB perquè creu que per l’estil de joc és el millor per a ell. Això ens can­via el dibuix i ens deixa lliure la posició d’extra­co­mu­ni­tari. I Guy és un juga­dor que està moti­vadíssim. M’ha sorprès que es digui que està ava­lat pel Ricky. Alguna vegada li he pre­gun­tat per algun juga­dor però pel Guy no. Si al final Guy no juga bé Ricky no en tindrà cap culpa [riu].
Cal patir per Parra o la clàusula d’un milió d’euros és sufi­ci­ent?
És més pro­hi­bi­tiva que la d’altres juga­dors que hem tin­gut, però als clubs que van amb un Jaguar els és igual que els posin una multa de 50 o de 500 euros. Si el volen ho paga­ran. Però penso el Joel que és el pri­mer que vol que­dar-se perquè lidera la Penya i s’ho sent molt seu. Si con­ti­nuem engres­cant con­ti­nuarà; si no, serà lògic que marxi. Però és dife­rent de Dimi­tri­je­vic o de López-Aros­te­gui, que quan van reno­var ho van fer pen­sant que un dia mar­xa­rien i això ho van anar inte­ri­o­rit­zant fins que va arri­bar el moment.
Els han ofert Dimi­tri­je­vic?
Ha estat un curs com­pli­cat per a ell, perquè ha estat qua­tre mesos atu­rat, però tor­narà a ser un refe­rent. Crec que ens l’han ofert més perquè sortís de València que no pas pel fet de creure en nosal­tres com a opció real.
El prin­ci­pal pro­blema d’enguany són les expec­ta­ti­ves. Heu que­dat ter­cers. Es pot igua­lar?
Ho hem fet bé però hi ha altres clubs com València, Basko­nia, Uni­caja, Gran Canària... que tor­na­ran segur. És difícil repe­tir ser ter­cers, però hem de jugar bé a bàsquet. La pata­cada a Europa ens va ser­vir per apren­dre i es va veure després al play-off. Això mateix va pas­sar quan vam gua­nyar la copa d’Europa, que dos anys abans amb un equip més favo­rit també l’havíem fotut. En vam apren­dre. Tot té un procés. Crec que el crei­xe­ment del club s’ha acce­le­rat massa ràpid i no sé si tocava ser ter­cers aquest any fent un salt tan gran. Hem de tocar de peus a terra.
En el joc inte­rior la creu ha estat Willis i la cara Tomic.
Amb el Derek ho hem inten­tat tot però hi ha un tema fis­cal insal­va­ble. A l’ACB havia de pagar un 48 per cent d’impos­tos i a Itàlia un 10. Tot i doblar-li el salari con­ti­nu­ava cobrant més allà. Era impos­si­ble. L’Ante ha demos­trat un cop més ser un exem­ple de fide­li­tat i com­promís que­dant-se.
I Brod­zi­ansky ens va dei­xar des­col·locats. A vostè també?
Ha estat tot estrany, perquè el 20 de maig ja havia tan­cat el con­tracte quan par­lava d’Euro­lliga i inclús d’NBA. Si vols això no sig­nes el 20 de maig per un club així, i tot i que li paguin molts diners cal veure quin per­cen­tatge de comissió paguen aquests clubs turcs als agents.
Kraag està pre­pa­rat?
Pro­ba­ble­ment és més ràpid el seu encaix pel fet de ser exte­rior i poder envol­tar-lo és més fàcil que un inte­rior pels qui­los, el físic... És un juga­dor física­ment sem­blant a Hanga. És un atleta i anirà crei­xent. Pot jugar sobre el cèrcol i té físic per defen­sar, qua­li­tats que li per­me­ten entrar en rotació amb més faci­li­tat. Però no obli­dem que fa ben poc jugava a Holanda i, sense des­merèixer res, li falta millo­rar en conei­xe­ment del joc i tàctic. Quan ho apren­gui serà un juga­dor de màxim nivell.
Heu per­dut Aíto, que els aju­dava a millo­rar.
Va ser una opor­tu­ni­tat única. Tenim tècnics al plan­ter que fan tec­ni­fi­cació però tenir un mes­tre com ell era un luxe. Estem molt agraïts pel que ha fet i com ho ha fet: sense fer soroll. Es podia malin­ter­pre­tar que hi hagués el mes­tre amb el seu alumne [Duran] i pogués eclip­sar-lo, però ha pas­sat com un senyor, sense per­ju­di­car ningú.
Heu pres­cin­dit d’Adrià Domènech, campió d’Europa sub-20.
Sem­pre em sap greu quan hi ha juga­dors de la base que sur­ten del club. El con­tracte de l’Adrià deia que havia d’estar al pri­mer equip però no tots els joves hi poden ser. Hem hagut de pren­dre la decisió però subrat­lla­ria que ha estat una decisió con­junta amb ell per bus­car el millor per a la seva car­rera. Em quedo amb el que va dir quan va mar­xar: “Tre­ba­llaré per tor­nar.” I això em dona molt d’orgull i parla molt bé d’ell. Hi ha molts camins per aca­bar jugant a la Penya. Si el Prat hagués estat a LEB Or pot­ser hauríem rene­go­ciat i que pogués con­ti­nuar crei­xent. Però l’esce­nari con­vi­dava a can­viar d’aires perquè creixi, vegi la Penya com casa seva i torni algun dia.
Qui apunta alt és Jordi Rodríguez. Parli’ns d’ell, de Prey i de Con­rad.
És una altra gene­ració. Per al Jordi serà el seu pri­mer any sènior. És un espe­ci­a­lista. No només és del plan­ter sinó que, com en el cas de Parra, juga aquí des dels qua­tre anys. Jugarà a LEB Plata però estarà en dinàmica del pri­mer equip perquè vegi l’exigència. Si ho fem bé crec que estarà aviat al pri­mer equip. En el cas del Con­rad és dife­rent. Una cosa és com­pe­tir con­tra joves de la teva edat i una altra quan ho has de fer con­tra homes amb experiència i pressió a la selva dels pro­fes­si­o­nals. S’ha de veure la seva evo­lució física. S’ha d’anar en compte. I Prey ha dis­pu­tat amb 17 anys un cam­pi­o­nat sub-20 a un bon nivell i això ja dona pis­tes del que ens pot apor­tar en el futur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)