L’irrepetible Larry Bird
Avui fa 30 anys que la gran esperança blanca, un dels millors tiradors de tots els temps i jugador de gran intel·ligència tot i un físic que no enlluernava, va anunciar la retirada
Va catapultar els Celtics a tres anells i va viure una gran rivalitat amb Magic Johnson, que va sentenciar: “Mai, mai, mai, hi haurà un jugador com Larry Bird”
Els Jocs de Barcelona 92 van tenir l’honor de veure per darrera vegada en acció en una pista l’incomparable Larry Bird (West Baden Springs, Indiana, 1956), el 33 dels Celtics, probablement el jugador més intel·ligent que ha donat mai el bàsquet i un dels més determinants de la seva història. No era ni el més alt, ni el més ràpid, ni el més fort. Envoltat de jugadors negres de físic descomunal, Bird, conegut com la gran esperança blanca, va desafiar les lleis de la física i va ser un dels més grans de l’NBA, en la qual va confirmar-se com un dels millors tiradors de tota la història, un gran passador i en un líder indiscutible dels Celtics, amb els quals va celebrar tres anells (1981, 1984, 1986) i va perdre contra els Lakers les finals del 1985 i 1987. Condicionat per les lesions i després de formar part del dream team, el millor equip de bàsquet de la història, a Barcelona 92, va anunciar la seva retirada el 18 d’agost de 1992, avui fa trenta anys. Els continus dolors a l’esquena van aconseguir doblegar el carismàtic aler dels Celtics de Boston. De fet, va ser dubte fins a última hora per acudir a la cita olímpica. Visiblement trist i emocionat, Bird es va enfrontar a la seva última conferència de premsa com a jugador professional vestit amb un jersei esportiu en el qual predominava el color negre: “Trobaré a faltar els disset anys de jugador (13 a la NBA) i el fet de no poder enfrontar-me més a Magic, però avui no es un dia trist. Sabia que aquest moment havia d’arribar i m’he preparat per a això”. La memorable final a l’Olímpic de Badalona contra la Croàcia del malaurat Drazen Petrovic (117-85) va ser el darrer partit de la seva vida. L’or i haver format part de l’equip de somni van ser el colofó a una carrera brutal. Va jugar dotze minuts en la segona part. No va anotar. En els altres set partits a Catalunya, va fer 67 punts, va agafar 30 rebots i va regalar set assistències.
Una rivalitat llegendària
La rivalitat amb Magic Johnson va marcar i també propulsar la seva carrera. Tots dos, de fet, es van retroalimentar en partits èpics i sèries finals memorables. Es van trobar de ben jovenets per primera vegada en la final de l’NCAA, la lliga universitària. Ell, líder a Indiana State, i Magic dirigint cap al títol els destins de Michigan State. Un cop dolorós per a Bird. Magic va ser designat MVP de la final.
Un cop establerts en l’NBA, les finals inoblidables entre els Celtics i els Lakers van rellançar mediàticament la lliga professional nord-americana quan els índexs d’audiència començaven a ser preocupants. En l’homenatge de la retirada de Bird, Johnson va reblar el clau amb una frase de les que ressonen i que defineix la trajectòria del seu rival i amic: “Mai, mai, mai, hi haurà un jugador com Larry Bird.”
En els tres anys a Indiana State, Bird va anotar una mitjana de 30,3 punts, entre les millors marques de la història de l’NCAA. Abans, havia renunciat a la mastodòntica Indiana de Bobby Knight, que tenia més de 30.000 estudiants en el campus, i s’havia posat a treballar. Fins i tot va conduir un camió de brossa. La separació dels seus pares a 17 anys i el posterior suïcidi del seu pare, excombatent en la guerra de Corea amb problemes d’alcoholisme, el van tornar a acostar al bàsquet, la millor decisió de la seva vida.
Les estadístiques
Els intangibles que va regalar als Celtics el mític 33 en els 897 partits que hi va jugar entre 1979 i el 1981 no es poden quantificar. Lideratge al vestidor i a la pista en els moments en què crema la pilota, caràcter per engrescar els companys, la confiança que generava la seva presència i el desassossec que provocava als rivals ... Una de les afirmacions que defineixen aquesta presència gairebé mística en els partits és que Bird podia dominar un partit sense ni tan sols anotar. De fet, va ser la pedra angular d’un equip guanyador que va marcar una època al costat dels Kevin McHale, Dennis Johnson, Robert Parish, Dany Ainge ... Les estadístiques, evidentment, ajuden a explicar també la seva grandesa. 24,3 punts de mitjana (21.791 en total), 10 rebots (8.974), 6,3 assistències (5.695), 1,7 pilotes robades i 0,8 taps de mitjana en la lliga regular són números absolutament brutals i que defineixen l’excepcionalitat del jugador, que va celebrar 59 triples-dobles i que mai no afluixava el rendiment quan arribaven els play-off: 23,8 punts, 10,3 rebots, 6,5 assistències, 1,8 pilotes robades i 0,9 taps. La seva màxima anotació van ser els 60 punts (22/36 en tirs de camp) que va clavar als Hawks el març de 1985. Els Celtics van guanyar per 126-115. És considerat un dels millors alers de la història i un dels millors llançadors de tres punts, amb un 37,6% d’encert.
També va excel·lir en el concurs de triples del cap de setmana de les estrelles i es va endur les tres primeres edicions (86-88). Té un bon grapat de guardons individuals que van premiar el seu rendiment excels. Va ser tres vegades MVP de l’NBA (84, 85 i 86) i dues de les finals (84 i 86). De la mateixa manera, va formar part del millor cinc de la lliga nou vegades i va participar en 12 All Stars. El 1982 es va endur l’MVP i el 1998 va ser inclòs en el Saló de la Fama.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024