La República Txeca, Geòrgia, Itàlia i Alemanya viuran a partir d’avui un europeu compartit entre quatre països, una tendència cada vegada més habitual. Però si alguna cosa no és habitual és poder veure tantes estrelles de primer nivell NBA en un europeu com seran l’MVP de la lliga nord-americana, Jokic (Sèrbia), Doncic (Eslovènia), Antetokounmpo (Grècia), Sabonis (Lituània) o Rudy Gobert (França), entre d’altres. La càrrega de partits havia fet que en els últims anys la seva presència es reduís a mundials i jocs olímpics. Però el calendari s’ha adaptat perfectament als NBA, perjudicant, això sí, les pretemporades de les lligues internes, on hi haurà absències fins al 18 de setembre, unes hores abans d’arrencar les primeres competicions oficials.

L’espectacle, però, en l’europeu està assegurat, sobretot en les eliminatòries finals. De nou 24 seleccions –segurament massa– tornen a competir en quatre grups de sis equips en què passaran a la fase següent els quatre primers classificats després de la lligueta. Les eliminatòries arrenquen en els setzens de final. La Sèrbia de Jokic és la principal favorita. La selecció que dirigeix l’ex Barça Svetislav Pesic ha deixat fora estrelles consagrades com Milos Teodosic però manté una base increïble, tot i que no guanya cap medalla des de l’europeu del 2017. Hi juga el nou blaugrana Kalinic. També l’Eslovènia de Doncic, amb un Dragic en plena forma i amb el blaugrana nacionalitzat Tobey. Grècia també té una plantilla increïble, amb Antetokounmpo al capdavant i Calathes en la direcció. També cal tenir en compte la Turquia d’Ataman amb el nacionalitzat Larkin; França, amb un grapat d’NBA amb Fournier al capdavant, o Lituània, amb bons referents. Caldrà veure el tàndem Satoransky-Vesely.