La Finlàndia de Lauri Markkanen serà avui (17.15 h Cuatro) l’obstacle d’Espanya en els quarts de final al costat de l’aler del Baxi Manresa Valtonen. L’altre partit de quarts d’avui serà l’Alemanya-Grècia (20.30 h). La nova estrella dels Jazz, després del seu pas pels Bulls i els Cavs, té una mitjana de 27,8 punts per partit i en els vuitens, contra Croàcia, es va enfilar fins als 43. Un altre compatriota seu, l’ex ACB Hanno Mottola, havia estudiat a la Universitat de Utah. Però la història de Markkanen, número 7 del draft del 2017, té arrels a Catalunya i també una curiositat lligada al Madrid de futbol, perquè un dels seus dos germans, Eero, va jugar amb el Madrid Castilla el curs 2014/2015. Però la passió de Lauri per l’esport de la cistella ve dels seus pares. Pekka, el seu pare, va formar part del Sant Josep de Badalona quan es va vincular a la Penya el curs 1993/1994 quan havien ascendit a l’antiga 1aB. A la plantilla hi havia reconeguts jugadors com ara Jofre Lleal, Iván Corrales, Jordi Llorens, Alfons Albert, César Sanmartín, Carles Marco, Dani Garcia, Òscar Alarcón (Carlos Ranz, David Berbois i Josep Perich pujaven de l’Ademar), el tècnic ajudant era Xavi Bassas –pare de Ferran, base del Gran Canària– i el tècnic era Jordi Cairó, durant molts anys director esportiu del Joventut. Cairó recorda aquell curs: “No sé com va arribar, però va servir perquè Jordi Llorens i Alfons Albert fessin un pas endavant; era un pivot d’equip, amb bon tir de 4 o 5 metres però no gaire mòbil, era diferent del seu fill.” No es va fer un lloc a l’ACB i va provar sort al Bamberg Alemany i al Nanterre francès però va tornar al seu país. Un dels integrants d’aquell equip era Iván Corrales, ara president de l’UBSA Sant Adrià, que recorda aquell equip: “Érem tots joves i alguns pujàvem i baixàvem amb la Penya, va ser l’any que van ser campions d’Europa i Markkanen era l’estranger ideal perquè no tenia ànsies de protagonisme, sinó de posar-nos a lloc als pivots i a la resta de l’equip; és un dels pivots que millor he vist donar la passada de contracop a un base.” Markkanen, que també tenia la seva mare, Riikka, que era jugadora referent internacional, es va formar a la Universitat d’Arizona (NCAA) després de fer el salt des de la segona divisió del seu país. Pekka explicava que, amb 16 anys, va tenir propostes de l’ACB, però van preferir que acabés l’institut a Finlàndia. Després no li ha anat pas malament.