De nen aficionat a nou ídol

Èric Vila (Bes­canó, 15/5/1998) va viure lite­ral­ment un somni. Aquell nen que anava a veure els seus ídols a Fon­ta­jau com a afi­ci­o­nat ahir va pas­sar a l’altre cos­tat: a ser un ídol dels més petits. Vila, fill del mític exju­ga­dor del Girona (1990-1994) i del Barça (1989-1990) Claudi Martínez, va començar a botar la pilota al Santa Eugènia i anava a la gra­de­ria de Fon­ta­jau a ani­mar un Akas­vayu on hi havia Marc Gasol i tota la resta. 14 anys després és com­pany d’equip del campió NBA i campió mun­dial. Vila va ser el millor juga­dor en el més/menys amb ell a la pista, el que va tenir més ren­di­bi­li­tat durant els 25 minuts que va jugar, en què va ser molt des­ca­rat i es va mul­ti­pli­car en mol­tes face­tes (6 punts i 7 rebots). No ha estat fàcil el camí després de viure uns mesos com­pli­cats per culpa de les lesi­ons en el seu últim any als Estats Units. Hi havia mar­xat dei­xant enrere el seu pas pel bàsquet de base del Barça –havia estat MVP del cam­pi­o­nat d’Espa­nya júnior i era un dels millors talents– i aga­fant un vol cap a l’aven­tura nord-ame­ri­cana, pri­mer a la Uni­ver­si­tat de Texas A&M (NCAA), després a Northwest Flo­rida State Rai­ders i final­ment a la Uni­ver­si­tat de Texas a El Paso. Vila va accep­tar el repte de tor­nar a Girona per inten­tar retor­nar el club de la seva vida a l’elit, i ho va acon­se­guir.

Dijous va com­plir el seu somni: jugar en l’elit a casa seva: “Un somni fet rea­li­tat, per a un gironí poder tor­nar a l’ACB amb el Bàsquet Girona, con­tra el Madrid, i tal com estava Fon­ta­jau, només es pot agrair a l’afició el que fa per nosal­tres.” Vila recorda quan tenia sis anys i anava a Fon­ta­jau: “Venia a veure jugar el Marc, el Midd­le­ton... Era soci i venia aquí a veure l’Akas­vayu.” Com és lògic, amb els de la casa hi va haver ner­vis en el debut: “Hi ha hagut una mica de sobre­ac­tu­ació, com ha dit l’Aíto, el mes­tre és el mes­tre, l’hem d’escol­tar i apren­dre del que ens ense­nya per millo­rar.”