Renéixer de les cendres. Això és el que va viure ahir un Spar Girona que literalment estava mort quan a 5:06 minuts del final el desavantatge era de 23 punts (65-42), i això obligava, més que a una remuntada èpica a Fontajau, a un autèntic miracle. Laia Palau, directora tècnica, estava al final de la banqueta feta un sac de nervis, impotent i patint. Però Bernat Canut va demanar un temps mort i va netejar el cap d’unes gironines pressionades i superades per la situació, perquè no pensessin que perdien el partit, sinó que podien salvar el basket-average. I sorprenentment, pel que s’estava veient damunt del parquet, l’Spar Girona es va sobreposar a les adversitats per fer una remuntada espectacular, arribar a situar-se a només 10 punts (67-57) que al final van quedar en 12. Una xifra gran però recuperable dimecres vinent en un pavelló de Fontajau que s’espera que sigui una olla de pressió i on, segur, les gironines saltaran amb una altra mentalitat a la pista, conscients que han de tenir més solidesa, més continuïtat, menys alts i baixos, i sobretot sabent que el premi és com si t’hagués tocat la loteria: jugar la pròxima edició de l’Eurolliga.

I va ser curiós perquè les de Bernat Canut van saltar a la pista amb solidesa defensiva i portant el ritme del partit durant tot el primer quart i part del segon. Però després del 16-22 l’Spar Girona va començar a fer el que li havia donat premi. Les precipitacions, la mala presa de decisions en atac xocant contra les potents jugadores franceses va donar ales a un Villeneuve-d’Ascq que va tenir uns minuts de fantasia corrent i anotant amb facilitat. El parcial de 18-5 abans del descans ho diu tot (34-27).

Semblava que l’Spar havia après la lliçó, però després d’un tercer període en què mai es va veure l’equip que es va mostrar sòlid, per exemple, en la supercopa, en l’últim quart va tocar fons. L’Spar tenia moltes vies d’aigua obertes i estava literalment grogui. Però quan més a la deriva anava tot (65-42), les gironines es van poder centrar i van fer uns últims cinc minuts de fantasia inesperats pel que havíem vist fins llavors, i van deixar el somni de l’Eurolliga ben viu. Això sí, per assolir el bitllet caldrà remuntada. Caldrà una nit màgica a Fontajau. Una nit per recordar que ningú es voldrà perdre.