“Sentir-te còmode, veure que els costa anotar i agafar bones dinàmiques.” És el pla de partit que tenia Bernat Canut i que es va acabar executant a la perfecció perquè l’Spar Girona segueixi disputant l’Eurolliga aquest curs. Un ser o no ser que l’equip ha pogut salvar en un inici de curs d’allò més exigent, amb relleu en els lideratges dins i fora de la pista i en què l’Uni ha sumat el sisè títol FEB de la seva història –la supercopa– pel camí.

Capgirar els 12 punts de l’anada (69-57), havent-se vist amb un peu i mig a fora a 5:17 per acabar la setmana passada (65-42), d’una banda, i no tenir la remuntada de manera virtual fins a 4:29 per acabar ahir (55-41 Drammeh, el seu setè punt en l’últim quart, triple inclòs), amb la grada de Fontajau com a protagonista d’una nova nit europea per recordar, de l’altra, són el segell del passaport europeu en primera classe per a aquest exercici 2022/23. Hi ha, també, la fortuna. Com els triples sobre la botzina de Cornelius al final del segon quart (29-25), el de Bradford al límit de la possessió a 16 segons per acabar el tercer (46-37) en el cinquè punt seguit de l’últim fitxatge de l’equip, o el que fa Drammeh a tauler des del lateral per empatar l’eliminatòria (53-41 a 5:08). I, també, que Kennedy Burke es lesionés en el tercer quart de l’anada i seguís el duel de Fontajau amb una aparatosa turmellera ortopèdica a la cama esquerra –“Va ser la nostra companya, és una gran jugadora i l’equip estava preparat per si jugava”, s’hi va referir Araújo. La seva absència va pesar en el desenllaç, amb les visitants anotant 6 punts en tot l’últim quart amb dues cistelles –50-41 d’Heriaud a 6:52 i el 58-43 de Diaby a 2:12– abans que Flores (3/4), Gardner (3/4) i Araújo (2/2) tanquessin la remuntada des de la línia de tir lliure i es desfermés l’eufòria col·lectiva.