“Sen­tir-te còmode, veure que els costa ano­tar i aga­far bones dinàmiques.” És el pla de par­tit que tenia Ber­nat Canut i que es va aca­bar exe­cu­tant a la per­fecció perquè l’Spar Girona segueixi dis­pu­tant l’Euro­lliga aquest curs. Un ser o no ser que l’equip ha pogut sal­var en un inici de curs d’allò més exi­gent, amb relleu en els lide­rat­ges dins i fora de la pista i en què l’Uni ha sumat el sisè títol FEB de la seva història –la super­copa– pel camí.

Cap­gi­rar els 12 punts de l’anada (69-57), havent-se vist amb un peu i mig a fora a 5:17 per aca­bar la set­mana pas­sada (65-42), d’una banda, i no tenir la remun­tada de manera vir­tual fins a 4:29 per aca­bar ahir (55-41 Dram­meh, el seu setè punt en l’últim quart, tri­ple inclòs), amb la grada de Fon­ta­jau com a pro­ta­go­nista d’una nova nit euro­pea per recor­dar, de l’altra, són el segell del pas­sa­port euro­peu en pri­mera classe per a aquest exer­cici 2022/23. Hi ha, també, la for­tuna. Com els tri­ples sobre la bot­zina de Cor­ne­lius al final del segon quart (29-25), el de Brad­ford al límit de la pos­sessió a 16 segons per aca­bar el ter­cer (46-37) en el cinquè punt seguit de l’últim fit­xatge de l’equip, o el que fa Dram­meh a tau­ler des del late­ral per empa­tar l’eli­mi­natòria (53-41 a 5:08). I, també, que Ken­nedy Burke es lesionés en el ter­cer quart de l’anada i seguís el duel de Fon­ta­jau amb una apa­ra­tosa tur­me­llera ortopèdica a la cama esquerra –“Va ser la nos­tra com­pa­nya, és una gran juga­dora i l’equip estava pre­pa­rat per si jugava”, s’hi va refe­rir Araújo. La seva absència va pesar en el desen­llaç, amb les visi­tants ano­tant 6 punts en tot l’últim quart amb dues cis­te­lles –50-41 d’Heri­aud a 6:52 i el 58-43 de Diaby a 2:12– abans que Flo­res (3/4), Gard­ner (3/4) i Araújo (2/2) tan­ques­sin la remun­tada des de la línia de tir lliure i es des­fermés l’eufòria col·lec­tiva.