“Ens ha sortit bé, controlant el rebot i sense por a l’hora d’anar-les a buscar, atacar-les i córrer.” És la descripció que feia Bernat Canut a la sala de premsa d’un partit que l’Spar Girona havia pogut encarrilar gràcies a la posada en escena d’un plantejament que per l’entrenador passava per “defensar bé, trobar punts fàcils en transició i percentatges acceptables”. “Es tracta d’estar sòlids al darrere”, sintetitzava.

“Els partits són més físics i amb més contacte; m’estimo més jugar així”, reconeixia Laia Flores sobre el criteri dels àrbitres, més permissiu en l’Eurolliga que en les competicions FEB, sobre el 7-0 que hi havia hagut en el tercer quart fins que a l’Schio li assenyalen la primera de les dues faltes. “Ho hem de saber jugar”, reconeixia la base titular de l’Uni, que sobre l’inici de curs recordava que l’equip afrontava “molts objectius per complir amb poc temps”. “És un esport d’equip i com un castell de sorra, preciós, però si deixes de fer alguna cosa bé s’ensorra i sembles el pitjor equip”, indicava l’entrenador del conjunt gironí, que sembla haver premut la tecla perquè l’equip sumi la cinquena victòria seguida a Fontajau i acrediti 9-2 de balanç en partits oficials, amb derrotes en la semifinal de la Lliga Femenina catalana i l’anada de la prèvia de l’Eurolliga. “És màgic tenir aquestes jugadores al meu costat, un somni fet realitat”, deia Faustine Parra, que qüestionada sobre la bona ratxa de resultats assenyalava: “La feina en el dia a dia i la bona dinàmica fora de la pista.”