Ellenson, que sumava una sèrie d’1/5 en tirs de camp i havia estat discretíssim, va rebre la pilota en l’últim segon i va anotar el triple que va desfermar l’eufòria al Palau Olímpic. Abans De Nicolao havia empatat amb un altre triple, però Busquets va agafar la pilota amb sis segons, va creuar tota la pista i la va doblar per al nord-americà, que va tocar la glòria. Els verd-i-negres van tallar així la ratxa de dues derrotes seguides a Europa i superen un rival directe. Tot això el dia que Willis va tornar a Badalona, on va anotar 11 punts en els primers 8 minuts i després va desaparèixer. Carles Duran havia sorprès amb el jove Miguel Malik Allen de titular defensant l’ex Penya. I va estar brillant. La igualtat va ser la tònica predominant durant tot el matx amb una Penya que va saber reaccionar a un inici explosiu del Venècia (7-16) amb tres triples de Willis –en tot el curs passat amb la Penya el seu rècord eren tres triples anotats–. Ràpidament va igualar el Joventut amb un Parra immens (5/6 triples), Guy explosiu (3 triples) i Tomic dominant la pintura.

Tota la segona part va ser igualada, però quan la Penya semblava fer un pas (79-74) Granger va anotar 10 punts seguits per fer un 0-10 (79-84). Els verd-i-negres van reaccionar (89-84). Però no van rematar i el partit va anar a un final boig en què la confiança i la sort van sentenciar.