ACB

QUINO COLOM

BASE BÀSQUET GIRONA

“Nosaltres volem seguir”

“Tant de bo comencem la segona volta igual que hem acabat la primera”

“El club ha tingut paciència, s’ha sabut valorar el dia a dia. Se li dona molta importància, i es demostra que dona els seus fruits en forma de resultats”

Si no és per ell [Marc Gasol] hauria estat impossible. Em va dir el que hi havia i em va agradar, em sembla un bon repte

Quino Colom (1,88, 1988) és un dels set jugadors del Girona que no s’ha perdut cap partit de la primera volta, que l’equip tanca amb 7-10. Un grup en què hi ha Marc Gasol, artífex del seu fitxatge per dos cursos amb opció a un tercer. “Al final en el món de l’esport mai se sap, però estic molt content aquí, i del que es tracta és que el club vagi creixent i que es consolidi. Hi soc per al que se’m necessiti”, afirma una de les peces indispensables en l’evolució de l’equip en el debut a l’ACB.

Dissabte comença la segona volta i ve el Barça. Expectació?
És normal que n’hi hagi, fa molts anys que no venen i coincideix amb el nostre millor moment. Tant de bo Fontajau torni a gaudir tal com ho està fent, l’equip està evolucionant i volem mantenir aquesta línia. Sí que la gent pregunta més i té més ganes de venir al partit, però el dia a dia és el mateix.
El millor moment de l’equip i també el seu. Van de bracet?
Sí, sens dubte. És veritat que al principi vam demanar paciència; és un equip nou amb molts jugadors que estan debutant a l’ACB, que és una lliga molt complicada. I amb aquesta paciència, amb la feina del dia a dia i de setmana a setmana estem en la línia que ens ha permès guanyar cinc dels últims sis partits, els últims quatre. Costa molt fer-ho en aquesta lliga, però nosaltres volem seguir i tant de bo comencem la segona volta igual que hem acabat la primera.
Per a un millor moment n’hi ha d’haver un de pitjor. Perdre a casa amb el Breogan i el Gran Canària? O a Vitòria i València?
Una mica tots: no ens estàvem trobant còmodes en alguns aspectes i mica en mica ho hem anat aconseguint com en la defensa, que ens hem anat comunicant i sent més agressius. Aquestes derrotes acumulades acaben pesant però vam trobar la paciència per millorar i ara la situació ha canviat molt.
Ara que s’ha acabat, s’esperaven acabar la primera volta amb aquests números? O em dirà que en això no s’hi fixen...
La veritat és que no, quan era jove potser sí i t’acabes fent moltes pel·lícules que et fan topar amb la realitat. Com a molt mires el pròxim partit que tens. Sí que, com dius, hi ha hagut partits que perdre’ls ens ha fet més mal, però és el que ens ha fet reaccionar i al final el balanç de la primera volta és bo, sobretot perquè l’equip està millorant i tant de bo ho seguim fent en la segona, a veure fins on arribem.
De debò que no miren que després del Barça visiten el Breogán i reben l’Obradoiro, i després ve la finestra FIBA?
És una de les coses que hem sabut fer bé. El club ha tingut paciència, s’ha sabut donar la sensació d’equip i valorar com s’estava treballant en el dia a dia. Aquí se li dona molta importància a això i es demostra que dona els seus fruits en forma de resultats. Mirem partit a partit, allà a Barcelona vam jugar molt bé, vam estar sempre dins del partit. És un equip molt agressiu, que té molt bona defensa i tant de bo puguem fer el nostre joc i fer gaudir Fontajau.
El dia del Palau debuta Pierre Oriola i, ara que està lesionat, els que juguen a la seva posició han fet el pas endavant...
Els jugadors joves estan evolucionant molt i treballen per ser cada dia millors. Una lesió és una cosa desafortunada; però, com en tot, sempre hi ha un vessant que és l’oportunitat de Roko [Prkacin] i de Dusan [Miletic] de tenir més espai i minuts. Fins i tot de l’Èric [Vila] jugant de quatre, com en l’últim partit, que ens va donar punts importants i bones defenses. Han fet un pas endavant i ens agafa en un moment de forma molt bo.
Amb Jeremiah Hill Pol Figueras ja es queda de base, que en la mala ratxa ell juga molt de dos.
Encara no s’ha vist tot el que ens pot arribar a donar en Jeremiah, és un jugador que té més punts i ens acabarà donant aire en anotació i verticalitat, sap jugar molt bé. Podem jugar molts cops dos bases: al final és la suma d’anar tots pel mateix camí.
El paper d’Èric Vila a Granada, que juga tot l’últim quart sense haver sortit abans, és una mostra de la maduresa col·lectiva?
El que juga ho fa sempre al màxim i parla molt bé d’ell, d’estar concentrat tot el partit tot i estar tres quarts assegut i jugar l’últim al nivell que ho va fer i contra un rival tan important. Tots estem en la bona línia i és important que tothom hi aporti el seu granet de sorra per fer l’equip cada dia més competitiu.
Quin creu que és, el punt d’inflexió? Guanyar a Fuenlabrada?
Potser et diré el del Joventut, vam fer un molt bon partit i és el primer que juguem sòlids els 40 minuts. A més, aquí a casa i contra un equip que estava jugant molt bé, no sé si arribaven amb 9 victòries seguides entre ACB i Eurocopa. És un partit que ens dona confiança, també guanyar fora a Fuenlabrada o a Granada.
Ha comentat que quan marxa a Kazan és quan s’especialitza en el triple. A Fuenlabrada amb 6 hi fa el seu rècord, que tenia en 4 i aquest curs l’havia igualat...
Soc un jugador diferent des que marxo. Abans era més elèctric i quan marxo, ja fa molts anys [2015-18], busco més el tir de tres. És una arma que he anat treballant i evolucionant i que ara mateix em permet ajudar l’equip, que no en fem molts.
Vostè va ser el primer fitxatge a l’estiu, és per Marc Gasol?
Sí i no me n’he d’amagar: si no és per ell hauria estat impossible tornar a Espanya. El meu agent estava buscant coses a fora, estàvem contents i ens estava anant bé. Però la relació amb en Marc em fa veure aquest projecte com l’estic veient, em va dir el que hi havia i em va agradar. Em sembla un bon repte per a tots, que el club vagi creixent cada dia, i estic molt content d’haver pres aquesta decisió: encantat amb la família, la ciutat, els fans, que ens estan ajudant molt. Tant de bo el projecte es consolidi a l’ACB.
Ara ell no anota tant com al principi, però condiciona molt les defenses dels equips rivals.
És el millor jugador de la lliga i al final els equips s’hi han d’adaptar. També sap passar molt bé la pilota i, per exemple, a Fuenlabrada o l’altre dia el defensen molt i el que està amb ell no ajuda. Acaba sent un quatre contra quatre però mirem d’involucrar-lo perquè és una gran arma: genera avantatges i la resta els estem aprofitant.
Se’ns va explicar que vostè venia per jugar el bloqueig i continuació. A Granada surten alhora els últims 7 minuts...
Ha canviat una mica, això, els últims sis o set partits, perquè he agafat més protagonisme i a mi em va bé i a l’equip també. Jugo més minuts amb ell, sabem combinar-nos i ens coneixem tant que ajudem l’equip, que és del que es tracta, que vagi guanyant i que un dia destaqui un i un altre dia l’altre.
El Barça juga el partit d’Eurolliga a Madrid 48 hores abans.
És un partit de molta tensió per a ells i és un rival difícil però al final mai saps com pots reaccionar. Jo he estat en equips d’Eurolliga i quan menys t’ho esperes acabes fent el millor partit de la temporada. O a vegades quan vens de fer tres o quatre partits bons et surt el pitjor i perds en una pista que ningú s’ho esperava. El Barça és un gran equip, està a dalt en totes les competicions igual que el Madrid i serà un rival duríssim.
S’esperava que hi hagués tanta fal·lera en l’afició gironina?
No vaig jugar-hi mai, a Fontajau, però havia vist partits i l’any passat seguint en Marc ja veia el públic que hi havia. La final four va ser una cosa espectacular i sabia que l’afició acabaria omplint el pavelló. I ells també han sabut tenir aquesta paciència i m’ha sorprès molt. És com el que ha fet el club, que n’hi ha que es posen molt nerviosos quan es veuen a baix i han sabut aguantar el moment.
Aíto d’entrenador ja era una garantia per evitar nervis, no?
Amb la seva presència ja et transmet tranquil·litat... Ell ha viscut mil experiències i el que potser nosaltres estem vivint per primer cop, que li pot passar a algun jugador, ell hi ha passat un munt de vegades. És un home molt tranquil, creu molt en les seves idees i s’ha demostrat que funciona. Al principi es va demanar paciència perquè és un sistema nou per a tothom, és diferent al de la resta d’entrenadors i va tenir el seu procés, però ara estem fent un bàsquet bonic, hi veiem moltes evolucions i tant de bo que continuï així.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)