ACB

QUINO COLOM

BASE BÀSQUET GIRONA

“Nosaltres volem seguir”

“Tant de bo comencem la segona volta igual que hem acabat la primera”

“El club ha tingut paciència, s’ha sabut valorar el dia a dia. Se li dona molta importància, i es demostra que dona els seus fruits en forma de resultats”

Si no és per ell [Marc Gasol] hauria estat impossible. Em va dir el que hi havia i em va agradar, em sembla un bon repte

Quino Colom (1,88, 1988) és un dels set juga­dors del Girona que no s’ha per­dut cap par­tit de la pri­mera volta, que l’equip tanca amb 7-10. Un grup en què hi ha Marc Gasol, artífex del seu fit­xatge per dos cur­sos amb opció a un ter­cer. “Al final en el món de l’esport mai se sap, però estic molt con­tent aquí, i del que es tracta és que el club vagi crei­xent i que es con­so­lidi. Hi soc per al que se’m neces­siti”, afirma una de les peces indis­pen­sa­bles en l’evo­lució de l’equip en el debut a l’ACB.

Dis­sabte comença la segona volta i ve el Barça. Expec­tació?
És nor­mal que n’hi hagi, fa molts anys que no venen i coin­ci­deix amb el nos­tre millor moment. Tant de bo Fon­ta­jau torni a gau­dir tal com ho està fent, l’equip està evo­lu­ci­o­nant i volem man­te­nir aquesta línia. Sí que la gent pre­gunta més i té més ganes de venir al par­tit, però el dia a dia és el mateix.
El millor moment de l’equip i també el seu. Van de bra­cet?
Sí, sens dubte. És veri­tat que al prin­cipi vam dema­nar paciència; és un equip nou amb molts juga­dors que estan debu­tant a l’ACB, que és una lliga molt com­pli­cada. I amb aquesta paciència, amb la feina del dia a dia i de set­mana a set­mana estem en la línia que ens ha permès gua­nyar cinc dels últims sis par­tits, els últims qua­tre. Costa molt fer-ho en aquesta lliga, però nosal­tres volem seguir i tant de bo comen­cem la segona volta igual que hem aca­bat la pri­mera.
Per a un millor moment n’hi ha d’haver un de pit­jor. Per­dre a casa amb el Bre­o­gan i el Gran Canària? O a Vitòria i València?
Una mica tots: no ens estàvem tro­bant còmodes en alguns aspec­tes i mica en mica ho hem anat acon­se­guint com en la defensa, que ens hem anat comu­ni­cant i sent més agres­sius. Aques­tes der­ro­tes acu­mu­la­des aca­ben pesant però vam tro­bar la paciència per millo­rar i ara la situ­ació ha can­viat molt.
Ara que s’ha aca­bat, s’espe­ra­ven aca­bar la pri­mera volta amb aquests números? O em dirà que en això no s’hi fixen...
La veri­tat és que no, quan era jove pot­ser sí i t’aca­bes fent mol­tes pel·lícules que et fan topar amb la rea­li­tat. Com a molt mires el pròxim par­tit que tens. Sí que, com dius, hi ha hagut par­tits que per­dre’ls ens ha fet més mal, però és el que ens ha fet reac­ci­o­nar i al final el balanç de la pri­mera volta és bo, sobre­tot perquè l’equip està millo­rant i tant de bo ho seguim fent en la segona, a veure fins on arri­bem.
De debò que no miren que després del Barça visi­ten el Breogán i reben l’Obra­doiro, i després ve la fines­tra FIBA?
És una de les coses que hem sabut fer bé. El club ha tin­gut paciència, s’ha sabut donar la sen­sació d’equip i valo­rar com s’estava tre­ba­llant en el dia a dia. Aquí se li dona molta importància a això i es demos­tra que dona els seus fruits en forma de resul­tats. Mirem par­tit a par­tit, allà a Bar­ce­lona vam jugar molt bé, vam estar sem­pre dins del par­tit. És un equip molt agres­siu, que té molt bona defensa i tant de bo puguem fer el nos­tre joc i fer gau­dir Fon­ta­jau.
El dia del Palau debuta Pierre Ori­ola i, ara que està lesi­o­nat, els que juguen a la seva posició han fet el pas enda­vant...
Els juga­dors joves estan evo­lu­ci­o­nant molt i tre­ba­llen per ser cada dia millors. Una lesió és una cosa des­a­for­tu­nada; però, com en tot, sem­pre hi ha un ves­sant que és l’opor­tu­ni­tat de Roko [Prka­cin] i de Dusan [Mile­tic] de tenir més espai i minuts. Fins i tot de l’Èric [Vila] jugant de qua­tre, com en l’últim par­tit, que ens va donar punts impor­tants i bones defen­ses. Han fet un pas enda­vant i ens agafa en un moment de forma molt bo.
Amb Jere­miah Hill Pol Figue­ras ja es queda de base, que en la mala ratxa ell juga molt de dos.
Encara no s’ha vist tot el que ens pot arri­bar a donar en Jere­miah, és un juga­dor que té més punts i ens aca­barà donant aire en ano­tació i ver­ti­ca­li­tat, sap jugar molt bé. Podem jugar molts cops dos bases: al final és la suma d’anar tots pel mateix camí.
El paper d’Èric Vila a Gra­nada, que juga tot l’últim quart sense haver sor­tit abans, és una mos­tra de la madu­resa col·lec­tiva?
El que juga ho fa sem­pre al màxim i parla molt bé d’ell, d’estar con­cen­trat tot el par­tit tot i estar tres quarts asse­gut i jugar l’últim al nivell que ho va fer i con­tra un rival tan impor­tant. Tots estem en la bona línia i és impor­tant que tot­hom hi aporti el seu gra­net de sorra per fer l’equip cada dia més com­pe­ti­tiu.
Quin creu que és, el punt d’inflexió? Gua­nyar a Fuen­la­brada?
Pot­ser et diré el del Joven­tut, vam fer un molt bon par­tit i és el pri­mer que juguem sòlids els 40 minuts. A més, aquí a casa i con­tra un equip que estava jugant molt bé, no sé si arri­ba­ven amb 9 victòries segui­des entre ACB i Euro­copa. És un par­tit que ens dona con­fiança, també gua­nyar fora a Fuen­la­brada o a Gra­nada.
Ha comen­tat que quan marxa a Kazan és quan s’espe­ci­a­litza en el tri­ple. A Fuen­la­brada amb 6 hi fa el seu rècord, que tenia en 4 i aquest curs l’havia igua­lat...
Soc un juga­dor dife­rent des que marxo. Abans era més elèctric i quan marxo, ja fa molts anys [2015-18], busco més el tir de tres. És una arma que he anat tre­ba­llant i evo­lu­ci­o­nant i que ara mateix em per­met aju­dar l’equip, que no en fem molts.
Vostè va ser el pri­mer fit­xatge a l’estiu, és per Marc Gasol?
Sí i no me n’he d’ama­gar: si no és per ell hau­ria estat impos­si­ble tor­nar a Espa­nya. El meu agent estava bus­cant coses a fora, estàvem con­tents i ens estava anant bé. Però la relació amb en Marc em fa veure aquest pro­jecte com l’estic veient, em va dir el que hi havia i em va agra­dar. Em sem­bla un bon repte per a tots, que el club vagi crei­xent cada dia, i estic molt con­tent d’haver pres aquesta decisió: encan­tat amb la família, la ciu­tat, els fans, que ens estan aju­dant molt. Tant de bo el pro­jecte es con­so­lidi a l’ACB.
Ara ell no anota tant com al prin­cipi, però con­di­ci­ona molt les defen­ses dels equips rivals.
És el millor juga­dor de la lliga i al final els equips s’hi han d’adap­tar. També sap pas­sar molt bé la pilota i, per exem­ple, a Fuen­la­brada o l’altre dia el defen­sen molt i el que està amb ell no ajuda. Acaba sent un qua­tre con­tra qua­tre però mirem d’invo­lu­crar-lo perquè és una gran arma: genera avan­tat­ges i la resta els estem apro­fi­tant.
Se’ns va expli­car que vostè venia per jugar el blo­queig i con­ti­nu­ació. A Gra­nada sur­ten alhora els últims 7 minuts...
Ha can­viat una mica, això, els últims sis o set par­tits, perquè he aga­fat més pro­ta­go­nisme i a mi em va bé i a l’equip també. Jugo més minuts amb ell, sabem com­bi­nar-nos i ens conei­xem tant que aju­dem l’equip, que és del que es tracta, que vagi gua­nyant i que un dia des­ta­qui un i un altre dia l’altre.
El Barça juga el par­tit d’Euro­lliga a Madrid 48 hores abans.
És un par­tit de molta tensió per a ells i és un rival difícil però al final mai saps com pots reac­ci­o­nar. Jo he estat en equips d’Euro­lliga i quan menys t’ho espe­res aca­bes fent el millor par­tit de la tem­po­rada. O a vega­des quan vens de fer tres o qua­tre par­tits bons et surt el pit­jor i perds en una pista que ningú s’ho espe­rava. El Barça és un gran equip, està a dalt en totes les com­pe­ti­ci­ons igual que el Madrid i serà un rival duríssim.
S’espe­rava que hi hagués tanta fal·lera en l’afició giro­nina?
No vaig jugar-hi mai, a Fon­ta­jau, però havia vist par­tits i l’any pas­sat seguint en Marc ja veia el públic que hi havia. La final four va ser una cosa espec­ta­cu­lar i sabia que l’afició aca­ba­ria omplint el pavelló. I ells també han sabut tenir aquesta paciència i m’ha sorprès molt. És com el que ha fet el club, que n’hi ha que es posen molt ner­vi­o­sos quan es veuen a baix i han sabut aguan­tar el moment.
Aíto d’entre­na­dor ja era una garan­tia per evi­tar ner­vis, no?
Amb la seva presència ja et trans­met tran­quil·litat... Ell ha vis­cut mil experiències i el que pot­ser nosal­tres estem vivint per pri­mer cop, que li pot pas­sar a algun juga­dor, ell hi ha pas­sat un munt de vega­des. És un home molt tran­quil, creu molt en les seves idees i s’ha demos­trat que fun­ci­ona. Al prin­cipi es va dema­nar paciència perquè és un sis­tema nou per a tot­hom, és dife­rent al de la resta d’entre­na­dors i va tenir el seu procés, però ara estem fent un bàsquet bonic, hi veiem mol­tes evo­lu­ci­ons i tant de bo que con­tinuï així.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.