A contracorrent

L’exercici arrencava, i no és el primer cop, amb el peu canviat en la pretemporada per l’allau de baixes. La plantilla, pendent de tancar-se, començava a entrenar-se sense Magaly Mendy, que arribava a les acaballes del 2021 per viure la seva tercera etapa a l’Uni –amb un contracte per al que quedava de curs i dos més– i que aquests últims dies ha estat mare. Marianna Tolo encara era al mundial d’Austràlia i Rebekah Gardner, amb les Sky (WNBA). De les 8 jugadores del primer equip que hi ha ara només Laia Flores, Giedre Labuckiene i Faustine Parra hi són des del primer dia.

Crystal Bradford era el pedaç per a la prèvia de l’Eurolliga, que va marxar amb el títol de la supercopa a Vitòria –la Lliga Catalana a Fontajau és el primer gran fiasco–, en l’aturada per la primera finestra FIBA; quan Bernat Canut ja no hi compta. Hi perd la confiança a Gran Canària, en el 71-75 en la pròrroga, el 12 de novembre, quan l’equip ve de perdre els dos primers partits del curs –diumenge en la lliga (Saragossa) i dijous a l’Eurolliga (Malines)–, en el primer partit que Binta Drammeh es perd per molèsties, les que ara la tenen de baixa indefinida. Aquell dia també es lesiona Laura Cornelius i, quan acaba la finestra (29 novembre), el club fitxa Brittney Sykes però no debuta fins al 22 de desembre contra el Cadí (67-57) pel filibusterisme hongarès. La marxa de la neerlandesa al Çukurova, al gener, es cobreix el dia que es tanca el mercat amb Ornella Bankolé i, l’endemà a Salamanca (1 de març), Araújo s’afegeix a Etxarri (16 de febrer) i Galve (octubre) a la nòmina de lesionades d’encreuats. “El necessitem sobretot en un aspecte mental. Físicament és evident, però crec que els problemes són més greus en un aspecte mental”, deia Canut diumenge referint-se, entre altres circumstàncies, a un cas personal que afecta una de les jugadores.

Superfície

Quatre derrotes seguides, cinc en els sis partits posteriors a la segona finestra FIBA –l’Spar era líder en solitari en la lliga (17-3) i quart en l’Eurolliga (7-5)– suposen tocar fons, és evident, sobretot per la derrota amb un recent ascendit abans-d’ahir. L’equip torna a la feina demà amb el partit a Lugo dissabte com a primera braçada cap amunt del que ha de ser la reacció gironina. I treure el cap fora de l’aigua abans de dos partits seguits a casa amb la copa a Saragossa en l’horitzó, avui que fa just dos anys que Laia Palau alçava la copa a València (72-62 en la final contra les amfitriones). D’aquella plantilla queda Araújo (10 punts i 14 de valoració el 7 de març) i Labuckiene (2 i 5).

L’Avenida rep demà l’Araski i el València demà passat va a Leganés, per la presència dels dos equips que ara superen l’Spar Girona en la classificació en els quarts de l’Eurolliga, contra el Praga i l’Schio respectivament i sense el factor pista. Tots dos es veuran les cares a la Fonteta en la penúltima jornada de lliga i, per tant, farà bé el conjunt gironí de no relliscar més. Primer per mantenir les possibilitats de jugar –i superar– la semifinal de lliga a doble partit amb la tornada a casa –en els dos últims va ser eliminat, en el segon partit a València totes dues vegades–. I després per arribar fresc i en bona dinàmica a la copa i aspirar al gran títol: la plaça per a la pròxima Eurolliga.