Rosó Buch (1,76 m, 1992) compleix la seva tercera temporada al Gernika, on arribava procedent del València el 2020; amb qui acabava –abans d’hora per la pandèmia, en la copa contra l’Uni a Salamanca–el curs que havia començat a Girona. Buch va arribar a Fontajau el 2016 amb la Copa que va guanyar amb el Conquero sota el braç i, la setmana que ve, es retroba amb el club amb qui ha passat més temps a la Lliga Femenina.

“Sempre hi ha sorpreses i en el primer partit sempre hi ha molta pressió” diu l’escorta a Tablero FEB, on qualifica el conjunt gironí com un equip difícil de sorprendre. “Tenim l’esperança que es pot fer i la confiança que passem per un bon moment” afirma, en referència les cinc victòries que enllaça el conjunt que entrena Anna Montañana, que dissabte rep el Cadí.

“Em sap molt greu per les meves companyes que s’han lesionat i per descomptat pel Girona que haurà suposat un pal per a elles. No m’ho puc ni imaginar” exposa sobre l’allau de lesions que pateix l’Spar Girona. “Sabem que quan es va fer el sorteig eren el pitjor rival i que ara no passen pel seu millor moment i nosaltres ara tenim tot l’equip al complert. Mirarem de fer el nostre millor partit” posa en context la mataronina.

“Sempre m’ha encantat per poder jugar contra els grans, a totes ens motiva i a un partit pot passar qualsevol cosa. I que puguin ser tres partits em sembla espectacular” diu sobre la Copa, la primera edició de la qual que disputava la va guanyar amb el Conquero. “Amb el Girona vaig perdre tres finals seguides i vam veure com costa, guanyar-la” hi afegeix l’escorta, que assegura sentir-se respectada com a jugadora, als 30 anys. “Soc de les veteranes i m’agrada aportar l’experiència en un equip humil i familiar” hi afegeix.