Estic molt contenta perquè no sabia com respondria davant el repte. Estic molt agraïda a l’Isaac Fernández perquè m’ha respectat en tot moment els descansos. Això sí, no m’he perdut ni un sol entrenament ni un partit. M’he sentit físicament molt bé i això també ha ajudat que pogués donar el màxim.

No sé quanta estona però queda clar que amb la temporada que he fet sé que vull continuar jugant. Tinc la il·lusió, l’ambició i la fam per continuar fent coses importants i ajudar en el que pugui el club i les joves.

Sí.

Ha estat una temporada perfecte. L’ambient a la plantilla ha estat increïble, hem estat com una família i l’altre dia parlava amb l’Isaac Fernández i li comentava que havia aconseguit una cosa que feia temps que no em passava, que és que cada dia que he anat als entrenaments hi he anat amb ganes i amb un somriure. L’Isaac ha gestionat el grup perfectament. Això és bastant significatiu.

Ha estat la bomba, el que hem fet i com hem jugat. Vam sorprendre tothom. Crec que vam fer una pretemporada molt bona i vam començar a un nivell físic i col·lectiu superior al de la resta que va ser determinant per segellar el que era el nostre objectiu, que era la permanència. Cal dir que les peces estrangeres que es van incorporar van encaixar perfectament i les nacionals de l’equip també han madurat. Va ser un còctel perfecte.

Hem de fer un darrer esforç. S’ha de tenir en compte que ja teníem una plantilla curta i a això hi hem de sumar que l’Itzi [Itziar Llobet] va haver de deixar l’equip i encara vam quedar més coixes. Estem supercontentes per l’Itzi i pel fet que s’estigui normalitzant que puguem ser mares i tinguem els drets que ens pertoquen, com ha de ser. Però amb una plantilla curta l’esforç del cinc titular ha estat molt gran i potser sí que ens falta l’energia que teníem al principi. Però ho hauríem signat tots. L’arribada de l’Adriana Pujol ens ha anat bé per dosificar minuts, però quan ha arribat l’equip ja estava amb una marxa menys que a la primera volta.

Hi ha hagut molta il·lusió entorn de l’equip i l’afició que segueix l’equip. A més, crec que hem estat un mirall per a totes les nenes i nens del planter que ha de ser el nostre motor.

La copa ens la prenem com un premi perquè és el que és. És clar que en un torneig com la copa sempre pot passar de tot i no fa gaire vam competir fins al tercer quart contra el Perfumerías, tot i que al final vam perdre de 17 punts. Hem de saltar a la pista a donar el màxim i si això ens serveix per donar guerra, genial. La lògica és que el Perfumerías Avenida ens guanyi perquè hauríem de jugar 40 minuts al màxim. Però que quedi clar que no anem a Saragossa de vacances.

Crec que està molt oberta. És cert que l’Uni arriba amb baixes, però a vegades comences un torneig tan curt amb bona dinàmica i les jugadores fan un pas endavant i es motiven. El València està a un nivell alt, el Perfumerías sempre és allà i el Saragossa està en bon moment i juga a casa. Crec que està més oberta que mai.