Estic molt con­tenta perquè no sabia com res­pon­dria davant el repte. Estic molt agraïda a l’Isaac Fernández perquè m’ha res­pec­tat en tot moment els des­can­sos. Això sí, no m’he per­dut ni un sol entre­na­ment ni un par­tit. M’he sen­tit física­ment molt bé i això també ha aju­dat que pogués donar el màxim.

No sé quanta estona però queda clar que amb la tem­po­rada que he fet sé que vull con­ti­nuar jugant. Tinc la il·lusió, l’ambició i la fam per con­ti­nuar fent coses impor­tants i aju­dar en el que pugui el club i les joves.

Sí.

Ha estat una tem­po­rada per­fecte. L’ambi­ent a la plan­ti­lla ha estat increïble, hem estat com una família i l’altre dia par­lava amb l’Isaac Fernández i li comen­tava que havia acon­se­guit una cosa que feia temps que no em pas­sava, que és que cada dia que he anat als entre­na­ments hi he anat amb ganes i amb un som­riure. L’Isaac ha ges­ti­o­nat el grup per­fec­ta­ment. Això és bas­tant sig­ni­fi­ca­tiu.

Ha estat la bomba, el que hem fet i com hem jugat. Vam sor­pren­dre tot­hom. Crec que vam fer una pre­tem­po­rada molt bona i vam començar a un nivell físic i col·lec­tiu supe­rior al de la resta que va ser deter­mi­nant per sege­llar el que era el nos­tre objec­tiu, que era la per­manència. Cal dir que les peces estran­ge­res que es van incor­po­rar van encai­xar per­fec­ta­ment i les naci­o­nals de l’equip també han madu­rat. Va ser un còctel per­fecte.

Hem de fer un dar­rer esforç. S’ha de tenir en compte que ja teníem una plan­ti­lla curta i a això hi hem de sumar que l’Itzi [Itziar Llo­bet] va haver de dei­xar l’equip i encara vam que­dar més coi­xes. Estem super­con­ten­tes per l’Itzi i pel fet que s’esti­gui nor­ma­lit­zant que puguem ser mares i tin­guem els drets que ens per­to­quen, com ha de ser. Però amb una plan­ti­lla curta l’esforç del cinc titu­lar ha estat molt gran i pot­ser sí que ens falta l’ener­gia que teníem al prin­cipi. Però ho hauríem sig­nat tots. L’arri­bada de l’Adri­ana Pujol ens ha anat bé per dosi­fi­car minuts, però quan ha arri­bat l’equip ja estava amb una marxa menys que a la pri­mera volta.

Hi ha hagut molta il·lusió entorn de l’equip i l’afició que segueix l’equip. A més, crec que hem estat un mirall per a totes les nenes i nens del plan­ter que ha de ser el nos­tre motor.

La copa ens la pre­nem com un premi perquè és el que és. És clar que en un tor­neig com la copa sem­pre pot pas­sar de tot i no fa gaire vam com­pe­tir fins al ter­cer quart con­tra el Per­fu­merías, tot i que al final vam per­dre de 17 punts. Hem de sal­tar a la pista a donar el màxim i si això ens ser­veix per donar guerra, genial. La lògica és que el Per­fu­merías Ave­nida ens gua­nyi perquè hauríem de jugar 40 minuts al màxim. Però que quedi clar que no anem a Sara­gossa de vacan­ces.

Crec que està molt oberta. És cert que l’Uni arriba amb bai­xes, però a vega­des comen­ces un tor­neig tan curt amb bona dinàmica i les juga­do­res fan un pas enda­vant i es moti­ven. El València està a un nivell alt, el Per­fu­merías sem­pre és allà i el Sara­gossa està en bon moment i juga a casa. Crec que està més oberta que mai.