ACB

KAMERON TAYLOR

JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“Si el club vol ampliar el contracte, ho consideraré”

“El meu paper en l’equip és ser líder. Tinc experiència, així que haig d’ensenyar als nois i mostrar-los el camí”

“A hores d’ara no tinc ofertes de cap equip. Vull acabar amb el Girona de la millor manera, després ja es veurà“

“Aquest curs he après a atacar i a puntuar sense haver de driblar tant. És important pensar a dins d’una pista”

Kame­ron Tay­lor (1994, Mary­land, Estats Units) és el juga­dor més en forma del Bàsquet Girona. Des d’un inici, el nord-ame­ricà ha estat una de les revo­lu­ci­ons de la lliga. A banda del seu reper­tori bas­quet­bolístic, Tay­lor també està dei­xant empremta entre l’afi­ci­o­nat gironí a base d’estima i pro­xi­mi­tat.

Kam, com es troba l’equip?
Estem situ­ats en un lloc difícil pels play-off i també difícil per bai­xar. Estem desit­jant gua­nyar tots els par­tits i millo­rar. Si mirem alguna cosa és cap amunt, cap a play-off.
Ha vol­tat molt. Com ho valora?
Posi­ti­va­ment. M’encanta conèixer gent nova i de dife­rents naci­o­na­li­tats. Ara tenim una bar­reja d’argen­tins, un croat, cata­lans... i intento apren­dre de les seves cul­tu­res. Això és molt gra­ti­fi­cant.
Com van ser els ini­cis?
El meu pri­mer pas va ser bas­tant dur. Jugava a la segona divisió ale­ma­nya i no ho vaig fer gaire bé. Estava per sota de la meva mit­jana i vam aca­bar bai­xant a la ter­cera divisió. Venia de la lliga uni­ver­sitària D2. A Europa he après a ser el juga­dor que soc ara. Vull millo­rar cada any.
Hi veu diferències entre Europa i els Estats Units?
Al con­ti­nent euro­peu hi ha molta més tàctica i estruc­tura. El base té més poder, als Estats Units és un joc d’anar amunt i avall amb un ritme ràpid. Saps qui t’aca­barà mar­cant la diferència.
Què ha après a Europa?
Cada any intento apren­dre i intro­duir coses noves en el meu joc. Aquest curs ha estat la millora en el tri­ple i enten­dre millor els espais. Ara he après a ata­car i a saber pun­tuar sense haver de dri­blar tant. És impor­tant inter­pre­tar i anti­ci­par-se a tot el que passa a dins d’una pista.
Per què l’equip ha bai­xat tant el nivell defen­siu?
No es pot gua­nyar sem­pre, i fem el pos­si­ble per millo­rar aquesta con­dició defen­siva. Donem el cent per cent de nosal­tres. Espe­rem els millors resul­tats, però crec que hem d’aga­far més rodatge amb Jere­miah Hill, que està entrant en ritme, i amb John Jenkins, que és nou a l’equip. Aviat, quan tot­hom s’ajunti col·lec­ti­va­ment, crec que empe­nye­rem de valent.
Amb tres tri­omfs res­pecte del Betis, es res­pira més?
No, en abso­lut, res està fet. Ara mirem el par­tit a Bada­lona, que serà un derbi com­pli­cat amb un ambi­ent molt espe­cial. Espe­rem estar igual d’ins­pi­rats que en l’anada. No ens pre­o­cupa ni el play-off ni el des­cens. Ens cen­trem en nosal­tres, en aquesta lliga ACB tot pot pas­sar, i el millor és foca­lit­zar-te en el teu tre­ball.
Què sent jugant amb Gasol?
Al prin­cipi estava molt emo­ci­o­nat. Pensa que jo quan era petit solia veure en Marc quan jugava a Memp­his. Vaig seguir la seva car­rera tota la meva infància. I, sin­ce­ra­ment, va ser un orgull que con­tactés amb mi. És tot un honor.
Era un dels seus fans...
Sí, solia veure tots els par­tits. Recordo quan va acon­se­guir ser el millor defensa de l’any, va ser impres­si­o­nant. El res­pecto molt perquè jo també em sento un juga­dor defen­siu, i prenc nota.
I seguia l’ACB abans de venir?
Conec la lliga des que vaig arri­bar a Europa (2016). A tots els països on he estat, Ale­ma­nya, Israel, Tur­quia o Itàlia, tot­hom sap que l’ACB és una de les millors lli­gues, si no la millor.
Com des­criu­ria Aíto?
És un pro­fes­sor i t’ense­nya a no jugar més com un robot. Amb ell he après des de la posició del cos fins a lle­gir una jugada des de la defensa. Aíto ens ense­nya a inter­pre­tar el joc i a saber reac­ci­o­nar. El vaig conèixer a Ale­ma­nya, quan va gua­nyar les lli­gues amb el Berlín. Defi­ni­ti­va­ment és una lle­genda, i jo ho puc viure cada dia.
Aquest curs ser­veix per veure que és molt més que un juga­dor defen­siu?
Sí, a Mac­cabi va ser dur quan vaig mudar-me a Estras­burg. Va ser un retrocés. A França hi vaig estar pocs mesos i ara, aquí, a Girona, he pogut demos­trar que soc aquest tipus de juga­dor ofen­siu i ano­ta­dor.
Aíto l’ha por­tat a tenir un rol dife­ren­cial en l’equip?
El meu paper en l’equip és ser líder. Soc un dels homes més expe­ri­men­tats de l’equip, així que haig d’ense­nyar als nois i mos­trar-los el camí. És el meu paper prin­ci­pal.
Hi ha ‘Tay­lor­de­pendència’?
No... Intento apor­tar el meu gra­net de sorra, a dins i fora de la pista. De fet, aquest any és molt diver­tit perquè tot­hom està dis­po­sat a apren­dre i volen com­pe­tir molt en els par­tits i entre­na­ments.
Gasol, Quino i vostè són juga­dors clau a Girona.
Sí, però espe­ci­al­ment Marc i Quino, perquè els joves veuen que són juga­dors molt con­tras­tats. Ells han estat en la situ­ació de tots nosal­tres i ense­nyen amb la seva experiència. Això és molt impor­tant per fer créixer el grup i el poten­cial jove.
Què passa amb el tir de tres?
Hi estem pen­sant massa. Tot­hom passa per mals moments i sents que no pots acon­se­guir-ho. A través del joc, podem cap­gi­rar aquesta situ­ació i pen­sar que entra­ran. Tre­ba­llem diària­ment, al gimnàs i a la pista; estic segur que ho millo­ra­rem.
Quin futur l’espera a l’estiu?
De moment no miro el pròxim curs, miro els pròxims par­tits. Només penso que a l’estiu pugui tor­nar a casa amb la meva família. No hem man­tin­gut cap con­versa amb el Girona, però si volen ampliar el con­tracte ho con­si­de­raré.
Li agra­da­ria con­ti­nuar a Girona?
M’encanta Girona, hi estic molt a gust. A banda, venir aquí ha sigut molt i molt bo per a mi. Com he dit, si venen i em par­len d’una extensió, ho valo­raré molt. A hores d’ara, no hi ha ofer­tes de cap equip que cone­gui, però també haig de dir que no hi estic gaire cen­trat, en les ofer­tes. Vull aca­bar amb el Girona de la millor manera; després ja veu­rem on em porta el futur...
Se’l veu molt a gust aquí...
M’encanta, estimo aquesta terra, Cata­lu­nya, també m’agrada l’estil de vida de l’Estat espa­nyol. A Girona m’han trac­tat molt bé; de fet, si pogués que­dar-me la resta de la meva car­rera per aques­tes ter­res ho inten­ta­ria...
La gent del club i l’entorn hi ajuda, no?
És clar, perquè estic allà on volia, en un lloc pro­fes­si­o­nal, que tot va bé i que els fans i els tre­ba­lla­dors del club t’ho fan saber. Girona té tot això que saps que és bo, però, com he dit abans, veu­rem què passa en el futur...
Vostè és un juga­dor atípic, pro­per a tot­hom. Com és?
De petit jo veia les superes­tre­lles de l’NBA, m’agra­da­ven molt. I ara, sal­vant les diferències amb ales­ho­res (riu), em poso en la pell dels més petits i m’agrada inver­tir aquesta situ­ació que vaig viure. Vull ser el més ama­ble pos­si­ble, com aquell Tay­lor petit que anava a espe­rar els juga­dors.
També ha creat un vin­cle amb algun d’ells?
Quan tens una relació amb els afi­ci­o­nats i tens una relació amb la ciu­tat, és més diver­tit veure i jugar a bàsquet. Crees una relació bas­tant fami­liar, i no hi ha res més bonic.
Fins i tot ha fet vida social amb alguns d’ells.
Sí, amb alguns afi­ci­o­nats he anat a veure foot­ball, i fins i tot un grup em va con­vi­dar a anar a un kàrting. M’agrada molt pas­sar l’estona amb ells; quan crees una relació amb els afi­ci­o­nats i ho bar­re­ges amb el joc, tot és més diver­tit. Visc amb més emoció els moments a dins de la pista. M’agrada la gent, són molt agra­da­bles i em reco­ma­nen coses.
Què fa en el seu temps lliure?
Aquest any he pro­vat mol­tes pae­lles, també he tas­tat les pata­tes bra­ves i les trui­tes de patata. Són pro­duc­tes que no havia tas­tat mai. També els calçots, l’Eric Vila me’ls va reco­ma­nar. Jun­ta­ment amb la seva esposa, que és nord-ame­ri­cana, fem mol­tes coses. Amb en Hill també, i seguim reco­ma­na­ci­ons que ens fan. Si no, vaig al bow­ling o al cinema; si cal hi vaig sol, no tinc cap pro­blema.
Li agra­da­ria algun dia tenir la samar­reta pen­jada a Fon­ta­jau?
Uau, m’encan­ta­ria tenir aquest tipus de reco­nei­xe­ment. I si és amb el Girona seria per­fecte. [mira cap a les samar­re­tes reti­ra­des a Fon­ta­jau i som­riu].

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)