“És per treure’s el barret”

“Tota la feina s’ha vist recompensada i no només la d’aquest any, sinó la dels anteriors. Estem creixent i les coses surten”

“És un equip amb molt recorregut i experiència, que creix en els moments importants”

Núria Martínez en ser reconeguda al Palau Blaugrana @FCBBASKET_FEM.

Patrocini

Els problemes del dia a dia com a jugadores són més fàcils de solucionar des d’aquesta experiència que tinc

Borja Sánchez - sant feliu de llobregat

L’Spar Girona visita demà, en l’anada dels quarts de final de la lliga, l’equip revelació de la temporada, contra el qual va perdre en la pretemporada, en la semifinal de la Lliga Catalana a Fontajau (59-62) i en la lliga al desembre (70-67). “Són moltes hores, però com que m’agrada ho faig amb molta il·lusió i es pot compaginar bé”, diu Núria Martínez (1984) sobre la conciliació laboral i familiar al Barça CBS, amb el qual pujava a la Lliga Femenina després de tornar a jugar primer amb el Sant Adrià, després de ser mare. La mataronina ho va fer tres anys a l’Uni –hi arribava procedent de l’Schio després d’una dècada entre Rússia, Itàlia, Turquia i als Estats Units dos anys, amb un de parèntesi al Ros– i va guanyar-hi la seva última lliga. Abans havia alçat títols a l’UB Barça i a l’Avenida.

Com viu el bàsquet al despatx?

És un gran canvi, perquè deixes de ser jugadora a temps complet per passar a la gestió. M’hi acabo adaptant, perquè, encara que al principi hi hagi coses noves que vas descobrint a mesura que passa la temporada, és una part del bàsquet femení i de l’esport que m’agrada molt.

S’havia preparat de manera específica o és una sortida que troba?

Sempre m’he mantingut activa en la meva formació. He estudiat administració i direcció d’empreses i he anat fent algun curs. M’he anat formant per compte propi sense que requerís un títol de gestió esportiva. Ens basem, en ser un àmbit nou, en l’experiència de molts que han viscut el bàsquet i en diferents països.

Això no hi és, a les aules...

És que segurament els problemes del dia a dia com a jugadores són més fàcils de solucionar des d’aquesta experiència que tinc. Tampoc dic que si no has jugat no ho reconeguis, al revés, perquè hi ha molts directius amb experiència, també. Però per a un primer any com a directora tècnica sí que m’ha ajudat.

Coincideix la seva arribada al càrrec amb el de Laia Palau a l’Uni. I al final acaben sent la imatge dels seus respectius clubs, també.

Perquè som conegudes en l’àmbit del bàsquet femení, però cada club té la seva pròpia identitat i en el meu cas és el Barça CBS. Evidentment, per la tasca que fan, les autèntiques protagonistes són les jugadores i l’staff. Haver jugat molts anys fa que se’m reconegui de seguida, però la imatge han de ser elles.

Quin balanç fa de la temporada? Mantenen el bloc de l’ascens i es classifiquen per a la copa, se salven, el ‘play-off’... En quin moment ho veu, que se’n surten?

Hi ha la feina del dia a dia, que és excel·lent i s’ha treballat molt bé des de l’inici de la temporada. Haver mantingut un grup tan gran de les jugadores que venien de Lliga Challenge, incloses les quatre o cinc peces que crèiem que tenien l’experiència suficient per donar un valor afegit al projecte, ha estat fonamental per fer un inici tan bo i que a la vegada ens permetés jugar la copa. Començar bé sempre et dona aquest premi i a més no era un objectiu a curt termini i s’ha aconseguit la primera temporada. Tota la feina s’ha vist recompensada i no només la d’aquest any, sinó la dels anteriors.

La ratxa a casa també ve del passat. Quan perden, se’ls acaba girant en contra? Arriben a enllaçar cinc derrotes comptant la copa.

Som molt conscients de quina lliga juguem i sabíem que podia passar. El que era important i s’ha treballat molt bé és que en l’aspecte mental no suposés cap fracàs, sinó que ens permetés seguir treballant i superant partits encara que fos difícil. Pel que fa a l’’staff, ho han sabut gestionar, perquè per a les jugadores perdre tres, quatre o cinc partits seguits no fos un desastre. Estem creixent i les coses surten.

Hi ha aquest últim partit contra l’Estudiantes on es juguen ser setenes i se l’acaben apuntant.

Va ser en el del Jairis [58-52], segurament, quan hi va haver la recuperació. En la copa vam tenir un inici molt dolent, en el primer quart, però l’equip ja el vèiem diferent, començava a tenir aquesta identitat que havia mostrat al principi: la lluita, la perseverança, no donar cap pilota per perduda... I el primer partit després de la copa a casa és el que ens permet recuperar la nostra essència d’un grup compacte que lluita.

Que s’emparellin amb l’Uni els dona més possibilitats, vistos els tres precedents on guanyen? O s’agafen el ‘play-off’ com la copa?

L’Spar Girona no deixa de ser qui és: un equip amb molt recorregut i molta experiència, que creix en els moments importants. Som conscients de les dificultats físiques que han tingut i que no arriben en el seu millor moment, però torno a dir-te que té molta qualitat. Qualsevol eliminatòria hauria estat difícil, però que sigui contra un equip català i prop de casa ens ajuda, a nosaltres, per mobilitzar la gent. És una eliminatòria molt maca.

En el seu últim any a l’Uni es lesiona en la pretemporada i quan torna gairebé es troba amb la pandèmia. Això d’aquest any és massa.

Jo no he viscut mai una cosa així. El mèrit el té l’equip per reinventar-se i adaptar-se a les noves situacions: no és el mateix jugar amb dues pivots que amb quatre. Treure rendiment d’una plantilla en la situació en què estaven és per treure’s el barret. Això no li desitjo a ningú, et fa saltar pels aires la planificació que tinguis en la pretemporada.

Poden jugar la competició europea el curs que ve. Ho faran?

Encara no ho hem decidit, ho estem valorant i quan ho tinguem clar prendrem la decisió.

Que tinguin la vinculació amb el Barça hi influeix? Què li sembla la creixent presència d’equips que formen part d’un club ACB?

El Barça està molt implicat en l’evolució del nostre projecte. Em sembla bé que hi hagi el Casademont Saragossa, l’Estudiantes o el València. Dona força a la lliga, amb una estructura professional que suposa un gran reforç que fa molts anys que busquem. Tot el que sigui sumar per millorar, endavant, sense desprestigiar en cap moment els clubs petits perquè s’ha de tenir molt en compte la feina que han fet el Perfumerías Avenida o l’Uni Girona, que només és femení i és brutal.