-2

valo­ració

Miro­tic

Ja és una qüestió de male­dicció el què té el Barça a les Final Four. Només així es pot expli­car que un equip que ha arri­bat 17 vega­des a la final a qua­tre (només superat pel CSKA amb 19) només ha estat capaç de gua­nyar-ne dues. El curs vinent toca Berlín, però alguna cosa s’ha de modi­fi­car tot i l’anun­ci­ada reta­llada a la secció. No sé si fal­ten a l’equip, com deia Saras “més cabrons” però el que és clar és que no pots arri­bar en el millor moment de la tem­po­rada i fer el pit­jor par­tit del curs. En el Barça hi ha juga­dors que s’han fit­xat per mar­car diferències i, fins ara, no ho han fet. Miro­tic pot fer -2 de valo­ració i l’única cis­te­lla en joc al minut 37, però no és el pri­mer cop que en un par­tit deci­siu no fa gua­nyar l’equip. Però també tenen res­pon­sa­bi­li­tat els cam­pi­ons d’Euro­lliga Sanli (0 punts) i Vesely (4), incapaços de fre­nar Tava­res (20 punts i 39 de valo­ració). És cert que és boníssim. Però va jugar massa còmode. S’hau­ria d’haver embru­tat una mica tot, ata­car-lo, des­gas­tar-lo. I això era feina de tots. Sense obli­dar que el Madrid no tenia ni Yabu­sele, ni Deck ni Poi­rier jugant amb el xava­let Ndi­aye de titu­lar!

Ara que­den mol­tes incògni­tes per resol­dre. De moment Saras no té reno­vació automàtica, però la clau és saber com es veu ell i com el veu el club. El van fit­xar per gua­nyar i no ho està fent. Quarts de final de copa i final a qua­tre no és sufi­ci­ent. Veu­rem què passa. Berlín, el curs vinent, nova opor­tu­ni­tat. Veu­rem amb quins pro­ta­go­nis­tes.

El matx va començar amb fes­ti­val de tri­ples del Barça amb un 9/14 en el pri­mer temps i domi­nant (42-36) al des­cans tot i un tri­ple de Llull a 2 segons del final amb el Barça sense estar en bonus. El Madrid va que­dar viu, i ja se sap, no per­do­nen. Al ter­cer quart van entrar en el matx amb Tava­res impa­ra­ble i amb un par­cial de 0-15 va cap­gi­rar el matx (47-54). El Barça es va engan­xar de nou al par­tit amb dos tri­ples de Kuric i Lapro­vit­tola, els dos millors jun­ta­ment amb Abri­nes (58-58). Però allà una anti­es­por­tiva després de 2 minuts sense ningú ano­tant, de tensió i ner­vis va ser­vir perquè els blancs es poses­sin a davant. Va ser lla­vors quan amb la vella guàrdia, la mateixa que els va por­tar a la glòria con­tra el Par­ti­zan en el cinquè i defi­ni­tiu par­tit –Rudy, Llull i Ser­gio Rodríguez– van saber ges­ti­o­nar amb ofici un final d’infart on el Barça va estar negadíssim fent 3/17 de dosi 5/25 tri­ples a la segona mei­tat. Càstig majúscul per a l’afició, càstig majúscul per al Barça i demà, a jugar la final de con­so­lació con­tra el Mònaco. El que és inne­go­ci­a­ble és que l’ACB s’ha de gua­nyar tant sí com no.