Kyle Guy (Indi­a­na­po­lis, Indi­ana; 11/8/1997) va arri­bar al món del bàsquet després d’una lesió que el va apar­tar del fut­bol ame­ricà. Després, en l’NCAA va pas­sar de l’infern al cel. Amb la Uni­ver­si­tat de Virgínia van ser eli­mi­nats en la pri­mera eli­mi­natòria per la Uni­ver­si­tat de Mary­land. Va rebre ame­na­ces pel fracàs amb els focus sobre ell perquè era l’estre­lla. Va haver de rebre ajut psi­cològic per superar la pata­cada. Era neces­sari perquè a la seva família hi havia hagut ante­ce­dents dramàtics per temes men­tals i és per això que Guy no ho va obli­dar i va enge­gar una fun­dació rela­ci­o­nada amb la pre­venció del suïcidi, els tras­torns men­tals, el benes­tar men­tal, la inte­gració social dels sen­se­llar i immi­grants, el tràfic d’éssers humans o el canvi climàtic, l’eco­lo­gia, la pobresa... Només un any després ell va ser l’MVP de la final a qua­tre en l’NCAA i va ano­tar els tres tirs lliu­res amb 0,6 segons a semi­fi­nals con­tra Auburn que li van donar la final, on va superar la Uni­ver­si­tat Texas Tech. El paper de la família és fona­men­tal. És molt habi­tual veure’l pas­se­jant per Bada­lona amb un cot­xet amb el seu bebè. Guy cada vegada que fa una exhi­bició fa un gest de tru­car per telèfon que sim­bo­litza que avisa la família –que l’està mirant– perquè enten­guin que els ho està dedi­cant a ells.

Guy, que va ser draf­te­jat amb el número 55 pels Knicks i va ser tras­pas­sat als Kings, ha igua­lat un mite del bàsquet euro­peu com Dra­zen Petro­vic en ano­tar 8 tri­ples o més en dos parits. El croat ho va fer la tem­po­rada 1988/89 quan la línia de tri­ple era a 6,25 metres, no a 6,75 com ara. I això que els scou­tings i els estu­dis dels rivals no eren com ara. Tot­hom com­para Guy amb Jay­cee Car­roll. Però l’exju­ga­dor ame­ricà del Madrid abans de fer eclosió amb els blancs va estar dos anys a la segona divisió ita­li­ana i després dos anys més al Gran Canària. Guy ha estat rookie a l’ACB. Car­les Duran des­taca com és en la distància curta: “Kyle ha patit aquest any, l’ACB és com­pli­cada i venir a Europa el pri­mer any no és fàcil i sobre­tot per com és ell, extra­ver­tit. Sem­pre ha estat l’estre­lla on ha jugat, a l’ACB li ha fal­tat res­pecte arbi­tral, hi ha hagut moments que s’ha frus­trat, no només per ell, sinó per mi, per l’equip...”. Duran subrat­lla una de les claus per enten­dre Guy: “És molt ame­ricà, no entén que cada par­tit de l’ACB o Europa tin­gui tanta trans­cendència, el que li agrada és jugar i el que ha vis­cut a Amèrica s’adapta més a com és ell.” Pot jugar en l’Euro­lliga? Evi­dent­ment. Vol? Pre­fe­reix l’NBA. Després d’haver fet una lliga irre­gu­lar, on ningú hau­ria qüesti­o­nat si se l’havia de reno­var tot i que econòmica­ment ja es dis­pa­rava molt el seu cost –acaba con­tracte–, els tres par­tits de play-off l’han reva­lo­rat. El seu preu ha pujat. On anirà? Ja ho veu­rem, però a Bada­lona no el podien rete­nir. Andrews ja espera per aga­far-li el relleu.