Mai en les 16 ocasions que un equip s’ha situat 2-0 en una final ACB ha perdut el títol. Però cal recordar també una dada, i és que el Madrid aquesta mateixa temporada va ser capaç de remuntar un 0-2 en els quarts de final de l’Eurolliga al Partizan, una cosa que mai havia aconseguit ningú. Al Madrid, tothom ho té clar, no se’l pot donar mai per mort i, sobretot, se l’ha de rematar. La primera ocasió serà demà al Wizink Center (21 h). En cas de no certificar el títol, el segon match-ball serà dijous també a Madrid (a les 21 h). I en el cas d’arribar al cinquè i definitiu partit, seria diumenge al Palau Blaugrana (21 h). Els aficionats del Barça volen segellar ràpid el triomf, tot i que els aficionats al bàsquet en volen més perquè l’espectacle està sent increïble. El Barça no guanya una final al millor de cinc partits des del 2014.

Ahir el Palau Blaugrana va tornar a ser una olla a pressió, un ambient envejable i amb Tavares i Yabusele carregant-se amb dues faltes personals en el primer quart. Això ho va aprofitar Vesely per marcar diferències dins la pintura amb 15 punts abans del descans amb el seu primer triple del curs inclòs (45-41). Hezonja (18 punts) i Poirier (11) eren els referents blancs sortint des de la banqueta.

En el tercer quart semblava que el Barça trencaria el partit després d’un triple de Jokubaitis (57-48), però va ressorgir el Madrid. A més, es va veure la millor versió de Sergi Llull, amb tres minuts de fantasia, d’aquells amb cistelles impossibles amb el seu segell (72-79). Però el Madrid no va rematar la feina i ho va aprofitar el Barça, liderat per un Mirotic emborratxat de la passió que li ha dedicat en els possibles dos últims partits al Palau, que va fer la resta. Amb 86-85, Llull va tenir l’última possessió, però precisament Mirotic va saltar a l’ajuda i el tir de l’estrella blanca no va entrar.